Si un funcionari està exercint de fet funcions de superior categoria, sense que hi hagi una assignació formal d´aquestes funcions, ha de cobrar per això?
Començarem fent una breu introducció sobre la possibilitat de que els funcionaris puguin exercir funcions diferents a les que corresponen al seu lloc de treball.
El text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, preveu, en el seu article 73.2, la possibilitat que les Administracions Públiques assignin a la seva personal funcions, tasques o responsabilitats distintes a les corresponents al lloc de treball que exerceixin, però sempre que resultin adequades a la seva classificació, grau o categoria, quan les necessitats del servei el justifiquin sense minvament en les retribucions.
Així mateix, el Reglament General d'Ingrés del Personal al servei de l'Administració general de l'Estat i de Provisió de Llocs de treball i Promoció Professional dels Funcionaris Civils de l'Administració general de l'Estat, aprovat per Reial decret 364/1995, de 10 de març, que ha de considerar-se vigent d'acord amb la seva Disposició Final Quarta, regula en el seu article 66 la figura de l'atribució temporal de funcions , segons la qual, en casos excepcionals, es podran atribuir als funcionaris l'acompliment temporal en comissió de serveis de funcions especials que no estiguin assignades específicament als llocs inclosos en les relacions de llocs de treball, o per a la realització de tasques que, per causa del seu major volum temporal o altres raons conjunturals, no puguin ser ateses amb suficiència pels funcionaris que exerceixin amb caràcter permanent els llocs de treball que tinguin assignades aquestes tasques. En aquest cas, els funcionaris als que s'atribueixin o acumulin temporalment les funcions del lloc, continuaran percebent les retribucions corresponents al seu lloc de treball, sense perjudici de la percepció de les indemnitzacions per raó del servei al fet que tinguin dret, si és el cas.
Finalment, l´article 88 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de Funció Pública de les Illes Balears regula les comissions de serveis d'atribució temporal de funcions per necessitats del servei i pel temps indispensable, quan no estiguin assignades específicament a llocs de treball, o quan no puguin ser ateses amb suficiència per personal funcionari que ocupa els llocs de treball que les tenen assignades, per volum de treball o per altres raons conjunturals degudament motivades.
De la lectura d'aquests preceptes, es desprèn que aquesta possibilitat d'atribució de funcions distintes a un lloc de treball, ha de complir els següents requisits:
Ha de ser conseqüència de situacions especials i conjunturals de necessitats del servei que estiguin prou justificades i en tot cas han de tenir caràcter temporal.
Que el personal en qui hagi de recaure tal atribució temporal de funcions reuneixi els requisits establerts per a l'acompliment del lloc, és a dir que compleixi amb els requisits de titulació i grup funcionarial establerts per a aquest lloc en la Relació de Llocs de treball o instrument jurídic que la substitueixi.
I en tot cas l'acompliment efectiu de funcions corresponents a un altre lloc ha de donar lloc a una indemnització a favor del treballador que realitzi tals funcions per raó del principi que prohibeix l'enriquiment injust de l'Administració, sempre que hagi existit algun acte en què se li encomanin tals funcions, o, si més no, que aquesta situació hagi estat autoritzada, consentida o ordenada per la via dels fets per un superior, que és el que li habilitarà per a la seva prestació efectiva.
De manera que, com veiem, no pot emparar-se en la normativa citada la possibilitat que a un funcionari se li pugui atribuir temporalment les funcions d'un lloc de superior categoria, ja que, com hem dit, l'atribució de funcions per a l'acompliment temporal de funcions especials que no estiguin assignades específicament als llocs, requereix que el funcionari en qui recaigui el nomenament pertanyi al Cos i grup o categoria que habilita a l'acompliment d'aquest lloc.
Dit això, en el cas plantejat per l´Ajuntament consultant es tracta d'un funcionari que exerceix de fet, sense que hi hagi una assignació formal, funcions pròpies d'un grup superior al seu.
I en aquest cas, la doctrina jurisprudencial ve mantenint que es pot generar el dret de compensació econòmica per l'acompliment de funcions de superior categoria. Així, hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que diu que, si un funcionari exerceix funcions de categoria superior ha de cobrar per això, ja que el contrari seria un enriquiment injust de l'Administració i que les retribucions a percebre són les objectivament vinculades al lloc de treball (complement específic i destí), excepte les retribucions pròpies del cos o grup (salari basi i triennis). Així, la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de Juny de 2011 (rec. 2488/2009) assenyala:
«…Y es que resultaría contradictorio que la Administración le reconociera a un funcionario capacidad oactitud suficiente para el desempeño provisional de un determinado puesto de trabajo y, simultáneamente,le negara los derechos económicos vinculados a ese mismo puesto, pudiendo llegar, incluso, a producir unresultado de difícil justificación desde la perspectiva del principio de igualdad al generar una situación de diferencia retributiva a pesar de que el cometido funcionarial estuviera referido a idénticas actividad y funciones».
Ara bé, tal i com manifesta la Sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de 26 de Maig del 2011 (Rec. 1770/2008):
«Pero para que se perciban las retribuciones propias del puesto de superior categoría solicitadas, deberá estar acreditado que el funcionario efectivamente desempeña, cualquiera que sea la forma de adscripción, el puesto que tiene un nivel retributivo superior al que le está asignado en el puesto del que el funcionario es titular. En este sentido apuntaremos que esta Sala ha admitido en varias ocasiones la figura del ejercicio de funciones de hecho distintas a las propias del puesto de trabajo desempeñado, lo que, y porrazón del principio que prohíbe el enriquecimiento injusto, habrá de dar lugar a una indemnización a favor del funcionario que realice tales funciones; mas para ello será preciso que quien alega que concurre esa situación cumpla con la carga de probarla, así como también que exista algún acto en que se le encomienden tales funciones, o, cuando menos, que dicha situación, siquiera, haya sido autorizada, consentida u ordenada por la vía de los hechos por un superior, que es lo que le habilitará para su prestación efectiva. Y una vez ello cumplido, no cabrá oponer la inexistencia de nombramiento oficial en un puesto que no lo tiene asignado, ni tampoco que lo impiden las correspondientes dotacions presupuestarias, ya que, como decimos, lo realmente decisivo es la efectiva prestación de las funciones correspondientes al puesto de trabajo que por concurrir en él determinadas particularidades tiene reconocidos los complementos en una determinada cuantía»
Per tant, per a generar el dret a cobrar les diferències retributives reclamades, seria necessari que s'acredités que el funcionari exerceix les funcions del lloc de superior categoria, que aquesta atribució s'hagi formalitzat mitjançant l'oportú acte administratiu i que el funcionari assumeixi la totalitat de les funcions del lloc ; en cas contrari, entenem que només generaria el dret del funcionari a percebre una indemnització o compensació que pal·liés l'enriquiment injust que es generaria per a l'Administració.
I aquesta indemnització o compensació econòmica, en opinió del Tribunal Suprem, en
Sentència de 30 de setembre de 2009 , només podria fer-se a través de la figura del complement de productivitat, concepte retributiu de caràcter subjectiu dirigit a retribuir les especials circumstàncies que es donin en un determinat funcionari, com són, segons l´establert en l'article 5 del Reial decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'estableix el Règim de les Retribucions dels Funcionaris d'Administració Local, l'especial rendiment, l'activitat extraordinària, l'interès i iniciativa amb què el funcionari exerceixi el seu treball, sense vinculació objectiva al lloc de treball.
Per tot això, entenem que en la situació plantejada, si bé, com hem vist, no és procedent l'atribució a funcionaris de l'acompliment de funcions pròpies de llocs d'un grup superior, si el funcionari està realitzant de fet funcions superiors, l'entitat ha de compensar o indemnitzar econòmicament a aquest empleat, per a evitar l'enriquiment injust que es generaria per a l'Administració en cas contrari. Si no una resolució ni cap acte exprés i formal encomanant o assignant aquestes funcions, s´haurà de sol·licitar i acreditar per part del treballador aquesta situació.
Dit això, si les tasques que el funcionari està exercint de fet és estructural, és a dir, que obeeix a una necessitat de caràcter permanent de l'Ajuntament, i en la Plantilla no existeixen places del grup adequat, la forma correcta d'operar en aquest cas seria dotar la plantilla de la plaça adequada a les necessitats reals de l'entitat.
Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.
- Inicia la sessió per fer comentaris