Un treballador municipal no pot accedir al seu ordinador (propietat de l´Ajuntament) perquè s'ha bloquejat el seu usuari i diu que no sap com ha ocorregut. El tècnic d'informàtica ens ha comentat que el bloqueig es deu al fet que el treballador ha manipulat l´ordenador i ha canviat les dades i l'usuari creat pel servei d'informàtica, i que l'única manera de desbloquejar l'ordinador és resetejar-lo i crear un usuari nou. El treballador nega tal afirmació i diu que simplement es perquè no recorda les claus d´accés. Ja es tenien sospites que aquest treballador utilitza l´ordenador per a ús personal, si bé, i sense entrar ara en aquesta qüestió, és urgent solucionar la situació perquè l'ordinador és una eina necessària per al seu treball, es troba inutilitzat i no tenim mes ordenadors disponibles. Es planteja el dubte sobre la legalitat de permetre al tècnic d'informàtica que accedeixi a l´ordinador per tal de desbloquejarlo, ja que, segons en diyu, això suposarà la pèrdua de l´usuari creat pel treballador i la informació personal que hagi pogut introduir. Podem realitzar aquest accés sense vulnerar cap dels seus drets?
Per a donar resposta a la consulta plantejada cal acudir, en primer lloc, al que es disposa en l´article 54.5 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix com un principi de conducta dels empleats públics el d'administrar els recursos i béns públics amb austeritat, i no utilizar-los en profit propi o de persones properes. Tindrà, així mateix, el deure de vetllar per la seva conservació.
Així mateix, el mateix text legal estableix dins del Capítol I del Títol III "drets dels empleats públics" en l'article 14, que els empleats públics tenen els següents drets de naturalesa individual en correspondència amb la naturalesa jurídica de la seva relació de servei: " j bis) A la intimidad en el uso de dispositivos digitales puestos a su disposición y frente al uso de dispositivos de videovigilancia y geolocalización (...) en los términos establecidos en la legislación vigente en materia de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales". En aquest sentit, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (d'ara endavant , LOPDGDD) regula, en el seu article 87, el dret a la intimitat dels treballadors enfront de l'ús de dispositius digitals llocs a la seva disposició.
L´esmentat article 87 LOPDGDD estableix el següent:
«1. Los trabajadores y los empleados públicos tendrán derecho a la protección de su intimidad en el uso de los dispositivos digitales puestos a su disposición por su empleador.
2. El empleador podrá acceder a los contenidos derivados del uso de medios digitales facilitados a los trabajadores a los solos efectos de controlar el cumplimiento de las obligaciones laborales o estatutarias y de garantizar la integridad de dichos dispositivos.
3. Los empleadores deberán establecer criterios de utilización de los dispositivos digitales respetando en todo caso los estándares mínimos de protección de su intimidad de acuerdo con los usos sociales y los derechos reconocidos constitucional y legalmente. En su elaboración deberán participar los representantes de los trabajadores.
4. El acceso por el empleador al contenido de dispositivos digitales respecto de los que haya admitido su uso con fines privados requerirá que se especifiquen de modo preciso los usos autorizados y se establezcan garantías para preservar la intimidad de los trabajadores, tales como, en su caso, la determinación de los períodos en que los dispositivos podrán utilizarse para fines privados. Los trabajadores deberán ser informados de los criterios de utilización a los que se refiere este apartado».
Del que s'estableix en el precepte assenyalat es desprèn que els ocupadors (en aquest cas, l'Administració) tendrien dret d'accés als dispositius digitals amb la finalitat de controlar el compliment de les obligacions laborals del treballador, per tant, l'accés als equips informàtics estaria permès, sense que pugui considerar-se que hi hagi una vulneració de la Llei de Protecció de Dades. No obstant, cal advertir ja que ni la jurisprudència ni la doctrina són pacífiques en aquest tema.
Ara bé, segons es desprèn de la consulta, en aquest cas, la finalitat de l'accés a l'equip informàtic no és el del control del treball del treballador municipal, sinó el de la necessitat que es continuï amb l'activitat administrativa, per al que és imprescindible l'accés a l'ordinador per part del tècnic d´informàtica, i més tenint en compte que l'Ajuntament consultant pertany a un municipi petit, per la qual cosa cal deduir que no comptarà amb nombrosos mitjans materials i que, per tant, no es pot permetre tenir un ordinador inutilitzat i necessari per a la realització de les tasques administratives per part del treballador.
A més, cal recordar que els mitjans informàtics dels quals disposen els treballadors en les Administracions per a desenvolupar l'exercici de les seves funcions són de titularitat pública, a pesar que a cada treballador se li assigni un PC i que, fins i tot, es pugui fer ús de claus personals (com sembla que succeeix en el cas que ens ocupa).
Per tant, els instruments que posa a la disposició del personal l'Ajuntament per a l'adequat exercici de les seves funcions són béns municipals i, com a tals, només han de servir a fins públics. I així doncs, la conclusió és que els equips informàtics municipals només poden ser utilitzats per a desenvolupar l'activitat administrativa i en els ordinadors només pot obrar informació relativa a l'activitat de l'Ajuntament..
Si bé és cert que el dret a la intimitat també s'ha de salvaguardar en l'entorn laboral (tal com assenyala la Sentència del Tribunal Constitucional (rec.2907/2011), de 7 d´octubre («... la intimidad protegida por el art. 18.1 CE no se reduce a la que se desarrolla en un ámbito doméstico o privado; existen también otros ámbitos, en particular el relacionado con el trabajo o la profesión, en que se generan relaciones interpersonales, vínculos o actuaciones que pueden constituir manifestación de la vida privada»), aquest no és absolut ja que: «... el derecho a la intimidad no es absoluto -como no lo es ningún derecho fundamental-, pudiendo ceder ante intereses constitucionalmente relevantes, siempre que el límite que aquél haya de experimentar se revele como necesario para lograr un fin constitucionalmente legítimo y sea proporcionado».
Així doncs, entenem que la finalitat de l'Administració (és a dir, utilitzar els recursos disponibles de l'Ajuntament per a desenvolupar correctament l'activitat administrativa) se sobreposa en aquest cas al dret a la intimitat del treballador, tenint en compte que, en l'ordinador, en ser utilitzat únicament per a dur a terme l'activitat administrativa, no és susceptible de contenir dades que perjudiquin o menyscabin l'esfera íntima del treballador.
Per la pròpia naturalesa del bé en qüestió, l'ordinador municipal, l'Ajuntament té l'obligació de protegir el patrimoni públic i vetllar perquè es destini a la finalitat pública fixada pel legislador
I en virtut de l´exposat, considerem que el treballador municipal no pot negar-se a l'accés a un ordinador de titularitat pública (que no pot ser utilitzat per a fins privats), pel fet que estaria obstaculitzant l'activitat administrativa, i tampoc pot basar aquesta negativa en una en una vulneració de la normativa de protecció de dades personals ja que aquesta normativa no li empararia per a no permetre l'accés a un equip informàtic de titularitat pública.
No obstant i per major seguretat i major tranquil·litat de tots els implicats, es recomana que es comuniqui al funcionari que, per part del tècnic d´informàtica, s'accedirà a l'ordinador, que és de l'ajuntament i una eina de treball, per a atendre les necessitats del servei. Però sense que sigui necessari l'autorització del treballador per dur a terme aquest accés.
Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.
- Inicia la sessió per fer comentaris