Reclamació per part de l’Ajuntament de despeses derivades de demolició

EXPEDIENT 879999X

ANTECEDENTS:

    1. En data 26 de juliol de 2022 té entrada al registre del Consell Insular de Malorca (Núm. NNNN/2022 una sol·licitud del Batle de l´Ajuntament de XXXXX, en el que demana un informe jurídic sobre la  la possibilitat de reclamar per part de l’Ajuntament les despeses derivades de la demolició de les edificacions situades al Polígon N, parcel·la NNN i Polígon N, parcel·la NNN derivada de les sentències núm. 402/2010 i 889/011 dictades pel Jutjat de lo contenciós núm.1 i el TSJ de Balears, respectivament.  

Es transcriu a continuació la sol·licitud: 

<< El 19 d’octubre de 2010 l´Ajuntament de XXXXX va ser condemnat a dur a terme la demolició d’unes obres emparades per unes llicències municipals anul·lades per aquesta sentència. 
El 22 de novembre de 2011 es desestima el recurs d’apel·lació presentat per l ´Ajuntament de XXXXX i dita sentència esdevé ferma. 
El mes de març de 2014 l´Ajuntament de XXXXX, executa l’esmentada sentència i es fa càrrec de la demolició de les obres, amb un cost aproximat de 114.000 €. 
Una vegada feta la demolició el propietari de les obres demolides presenta una reclamació patrimonial per valor de 1.800.000 € aproximadament, que finalment va ser desestimada pel TSJ de les Illes Balears. 
Una vegada acabat tot aquest procediment judicial, l´Ajuntament de XXXXX es planteja la possibilitat de reclamar el cost d’aquesta demolició al propietari de les obres, si bé, es precisa assessorament al respecte, ja que d’una banda, el condemnat a la demolició va ser directament l’Ajuntament i d’altra, la sentència on es condemnava a la demolició data de 2011. 
Adjuntam còpia de les sentències condemnatòries per a una major claredat. Esperant una resposta per la seva part, vull agrair-li per endavant l’interès mostrat.>>

    2. A la sol·licitud s’adjunta documentació referida a aquest assumpte, consistent en:

    • Sentència núm. 402/2010 dictadea pel Jutjat de lo contenciós núm.1 de Palma
    • Sentència 889/2011 dictada pel TSJ de les Illes Balears.

    3. El Batle de l´Ajuntament de XXXXX es troba legitimat per fer aquesta petició de conformitat amb l'article 36.1.A.c) del Reglament de Cooperació Municipal del Consell de Mallorca.

    4. El present informe no és vinculant per a l'entitat local sol·licitant, d´acord amb l´article 37 del Reglament de Cooperació Municipal del Consell de Mallorca.

LEGISLACIÓ APLICABLE:

    • Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals (RBEL)
    • Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària (LGP)
    • Codi Civil (CC)
    • Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (TRLSRU).

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES:

PRIMERA- En relació amb la possibilitat de reclamar les despeses derivades de la declaració de nul·litat d'una llicència urbanística i la ulterior demolició de l'obra emparada en tal títol i declarada per sentència com no compatible amb l'ordenació urbanística, assenyalarem que l'Ajuntament té, no sols el dret sinó l'obligació d'exercir quantes accions legals siguin necessàries en la defensa dels seus béns i drets. Així l´article 9.2 del RBEL estableix: 
«Las Entidades locales tienen la obligación de ejercer las acciones necesarias para la defensa de sus bienes y derechos».
No obstant això, en el cas que ens ocupa, es plantegen seriosos dubtes al fet que l'Ajuntament pugui reclamar les despeses derivades de l'execució de la sentència (la demolició de l'obra) perquè, almenys en part, la responsabilitat per tal situació vendria ocasionada per la pròpia actuació municipal en haver concedit les llicències, posteriorment anulades per ordre judicial.
En qualsevol cas, encara acollint la hipòtesi que l'Ajuntament pogués reclamar tal cost, a judici de qui subscriu, estaríem davant una posició de dret privat (d'igualtat enfront de l'interessat) i no d'exercici de la potestat de tutela sobre els béns públics (de superioritat enfront de l'interessat) el que, per se, impedeix utilitzar la via d'execució forçosa (concretament la via de constrenyiment sobre el patrimoni del deutor) i obliga a reclamar extrajudicialment el suposat mal infringit a l'erari públic i, en cas de desatenció, a demandar davant la jurisdicció civil.

SEGONA- En aquest sentit tendriem dues dates determinants per a l'exercici de l'acció després del termini de la qual el dret a accionar per part de l´Ajuntament estaria prescrit:

a. D´una banda, l'article 1968.2° del CC, que fixa el termini d'un any per a reclamar per les obligacions derivades de la culpa o negligència de què es tracta en l'article 1.902, des que l'agreujat en va tenir coneixemnt.
L´article 1971 diu que el temps de la prescripció de les accions per a exigir el compliment d'obligacions declarades per sentència, comença des que la sentència va quedar ferma.
En el millor dels casos, si es considera aplicable el termini general per a l'exercici d'accions, prevsist en l´article 1964.2 aquest termini seria de cinc anys (cal recordar que s´ha modificat per la disposició final 1a de la Llei 42/2015, de 5 d'octubre, de reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, reduint el termini general supletori de quinze a cinc anys).

En qualsevol cas, conforme a l'article 1969 «El tiempo para la prescripción de toda clase de acciones, cuando no haya disposición especial que otra cosa determine, se contará desde el día en que pudieron ejercitarse».
En definitiva, a l'any des de produir-se la demolició o, en el millor dels casos, als cinc anys de tenir lloc tal esdeveniment, l'acció de l'Ajuntament per a reclamar el cost de tal actuació hauria prescrit.

b. D'altra banda, encara acollint-nos a la norma administrativa, la qüestió no no varia massa. 
Conforme a l'article 15.1.a) de la LGP, el dret de la Hisenda Pública a reconèixer o liquidar crèdits al seu favor prescriu als quatre anys, comptant-se aquest termini des del dia en què el dret va poder exercitar-se.