Sobre la legalitat de permetre l´aparcament davant els Guals als vehicles autoritzats pels propietaris de la llicència de Gual

Legislació aplicable:

• Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).

• Text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre (TRLTCVMSV).

• Reglament General de Circulació, aprovat per Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, per a l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març (RGC).

• Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals (RBEL).

• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques (LPAP).

• Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL).

Consideracions jurídiques:

Primera- Sobre el concepte de gual permanent.

Hem de començar advertint que no existeix una definició legal del concepte del gual.

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 19 de desembre de 2007 (Rec. 46/2006) va establir que: “El derecho de vado o entrada de vehículos a través de las aceras u orillas de la calle con independència de que estén pavimentadas al mismo o distinto nivel de cota de la calle constituye un aprovechamiento común especial de un bien de dominio público local con base en lo dispuesto en los artículos 20.3.h) delReal Decreto Legislativo 2/2004 en concordancia con el artículo 75.1.b) del Reglamento de Bienes de las Entidades Locales”

Podem dir, doncs, que es considera gual permanent a la disponibilitat de l'ús d'una porció de la via pública per a permetre el lliure accés de vehicles a places d'aparcament situades fora d'aquesta. 

La Sentència de 20 de desembre de 2004 del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, els defineix com: «la modificación de las aceras y bordillos de las vías públicas para facilitar el acceso de los vehículos a los locales y viviendas. Jurídicamente la concesión de vado implica que al mismo tiempo que se produce un uso común de la acera como bien de dominio público de todos los viandantes se está autorizando un uso más intenso por parte de un o unos sujetos a los que se permite a través del vado el acceso a su propiedad de vehículos de motor».

Per tant, es pot concloure que el dret de gual permanent queda perfilat i complementat per la Jurisprudència, com l'aprofitament especial de la vorera per a entrar o sortir a un garatge.

Segona- El gual des del punt de vista patrimonial.

Com ja sabem, d´acord amb els articles 5 de la LPAP i 2 del RBEL, els béns de domini públic o demanials són béns titularitat pública que queden afectes a l'ús general o al servei públic.

I l'article 75 del RBEL i l'article 85 de la LPAP, regulen i descriuen els possibles usos del domini públic per part dels particulars: general o especial (ús privatiu o ús normal).

Tal com hem vist anteriorment, la Jurisprudència ha destacat que constitueix un aprofitament, això és, un ús comú especial d'un bé de domini públic local; suposa, per al seu titular, un dret especial d'entrada i sortida de vehicles des de la via pública, el que comporta, implícitament, la necessària prohibició d'estacionament en la via pública en l'espai necessari per a permetre aquesta entrada i sortida.

I aquest ús, és a dir, l'ús de la vorera de manera privativa, conforme al que es disposa en l'article 77 del RBEL, està subjecte a llicència. A més, el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, aprovat per Decret de 17 de juny de 1955, regula, en l´article 9, la concessió de les llicències. I hem de recordar que la concessió d'autoritzacions o llicències sobre el domini públic no tenen caràcter reglat; sinó que estan subjectes a la discrecionalitat administrativa en raó de l'interès públic que representen o la necessitat de la seva autorització.

En tractar-se d'un ús d'un bé demanial, la llicència que s'atorgui no converteix al tercer en propietari, només li atorga el dret per a poder entrar o sortir a través de la vorera.

Arribats a aquest punt, pogués plantejar-se l'opció que l'autorització per a aparcar davant del gual, concedida en determinades circumstàncies (és a dir, només als titulars del gual) constituiria una reserva d'espai en la via pública per a aparcament exclusiu; el que també suposaria un supòsit d'aprofitament especial del domini públic (en aquest cas no la vorera, sinó la calçada), en els termes de l'indicat art. 75.1.b del RBEL, (similar, per exemple, a la prevista per a determinats col·lectius, com les persones de mobilitat reduïda, o en determinades circumstàncies, com ara a favor dels titulars d'establiments comercials o mercantils per a operacions de càrrega i descàrrega). Sobre aquesta qüestió aprofundirem més endavant, quan parlem de la possibilitat de que l´Ajuntament autoritzi l´aparcament en un gual al titular de la llicència (CJ Quarta).

Tercera- El gual des del punt de vista econòmic.

Des de l'òptica fiscal, una ordenança fiscal gravaria l'ús del domini públic , però no és una obligació de les Corporacions Locals l'aprovació d'aquestes (en aquest cas, l'absència d'ordenança fiscal no impedeix a l'ajuntament donar una autorització de gual, si bé l'Ajuntament no cobrarà per aquest fet).

L'article 20 del TRLRHL, que regula el fet imposable de les taxes, després d'establir en el seu apartat 1 que es poden establir taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, estableix en l'apartat 3, els supòsit en els quals en particular poden establir-se taxes per aquest concepte, i així entre altres assenyala en la seva lletra h) que es podran establir taxes per: «h) Entradas de vehículos a través de las aceras y reservas de vía pública para aparcamiento exclusivo,parada de vehículos, carga y descarga de mercancías de cualquier clase».

Com es pot apreciar, del tenor literal d´aquest precepte sembla interpretar-se que una cosa és l'entrada de vehicles a través de voreres i una altra cosa són les reserves en via pública per a aparcament, i s´estableixen aquestes dues taxes com a distintes.

Potser podriem entendre que realment la reserva de via pública va implícita en la concessió de la llicència d'entrada a través de vorera, això és, l'aprofitament especial de la via pública es dona perquè no pot aparcar cap altre vehicle de manera que es produeix un aprofitament especial no sols de la vorera sinó també de la via pública. En aquest sentit la STSJ de Múrcia de 26 de desembre de 1.995 diu que “se configura como elemento esencial del hecho imponible de la tasa por entrada de vehículos a garajes, el que el Ayuntamiento garantice al sujeto pasivo la reserva de un espacio de vía pública contiguo al garaje para facilitar el acceso al mismo en cualquier momento”.

No obstant, la veritat és que, un fet imposable el constitueix l'aprofitament especial del domini públic mitjançant les entrades de vehicles a través de les voreres, per la qual cosa ha d'estar expedita aquesta entrada, sense que ningú ni res pugui tancar aquest pas, ni tan sols el propi usuari de l'entrada de vehicles, atès que amb el gual el que s'adquireix és el dret de pas i el fet que no s'obstaculitzi l'entrada. I d'altra banda, l'estacionament, encara que fos per curt període de temps, no es correspon amb el fet imposable de taxa per l'entrada de vehicles a través de les voreres, sinó amb la reserva de la via pública per a aparcament, que suposa un fet imposable distint.

Quarta- Sobre la possibilitat de que l'Ajuntament autoritzi l'aparcament en un gual pel titular de la llicència.

És freqüent la regulació dels guals en les ordenances municipals. L´article 93.1 del RGC estableix que corresponen al municipi la regulació dels supòsits en què procedeix atorgar aquesta autorització en assenyalar que «el régimen de parada y estacionamiento en vías urbanas se regulará por ordenança municipal».

L´article 4 de la LRBRL reconeix als Municipis, en la seva qualitat d'Administracions Públiques territorials, i dins de l'esfera de les seves competències, les potestats reglamentària i d'autoorganització. 

Per tant, d´acord amb l´esmentat precepte les Entitats Locals, posseeixen potestat reglamentària per a dictar ordenances i reglaments en el marc de les seves competències; òbviament, pel principi de jerarquia normativa no poden vulnerar o contradir normativa autonòmica o estatal (en aquest sentit, les Ordenances Municipals es poden definir com a disposicions administratives generals amb rang inferior a la llei elaborades per les Entitats Locals).

És cert que el problema dels aparcaments disponibles s'ha convertit en un autèntic maldecap per a molts municipis en les últimes dècades i no són pocs els Ajuntaments que plantegen idees noves per a intentar pal·liar aquesta escassetat, com podria ser la que planteja l'entitat consultant.

Ara bé, resulta imprescindible assenyalar el que disposa el TRLTCVMSV, en el seu article 40.2:

«2. Queda prohibido estacionar en los siguientes casos:

(...)

f) Delante de los vados señalizados correctamente».

Aquest precepte és d´aplicació directa i com es pot apreciar, no es regula cap excepció a la prohibició, amb la qual cosa deixa ben clar que davant d'un gual no es pot aparcar, encara que siguis el titular de la llicència de gual. L´article 75, qualifica com a infracció lleu: «c) Incumplir las normas contenidas en esta Ley que no se califiquen expresamente como infracciones graves o muy graves en los artículos siguientes (...))».

D´altra banda l'article 91 del RGC exposa:

«1. La parada y el estacionamiento deberán efectuarse de tal manera que el vehículo no obstaculice lacirculación ni constituya un riesgo para el resto de los usuarios de la vía, cuidando especialmente lacolocación del vehículo y evitar que pueda ponerse en movimiento en ausencia del conductor (artículo38.3 del texto articulado). 

2. Se consideran paradas o estacionamientos en lugares peligrosos o que obstaculizan gravemente la circulación los que constituyan un riesgo u obstáculo a la circulación en lossiguientes supuestos: 

(...)

c) Cuando se obstaculice la utilización normal del paso de salida o acceso a un inmueble depersonas o animales, o de vehículos en un vado señalizado correctamente.

(…)».

I l´article 94.2, f) del mateix Reglament estableix:

« 2. Queda prohibido estacionar en los siguientes casos:

f) Delante de los vados señalizados correctamente).».

De la lectura dels anteriors preceptes, es pot apreciar que aparcar davant d'un gual suposa una infracció de les normes generals de circulació i no s'estableix cap excepció per al titular del gual. De manera que aturar no estaria prohibit, però estacionar sí. Per tant, hem d´entendre que en cap cas, podria autoritzar a través d'una ordenança municipal de circulació, que sí que es pugui aparcar davant del gual. 

Una altra cosa és que considerem que hauria d'establir-se alguna excepció, perquè tractant-se de gual concedits per a garatges unipersonals realment no veiem quin és l'inconvenient perquè el titular del gual pugui estacionar en aquesta part de la calçada, ja que tractant-se d'una zona on ningú més podria aparcar, no veiem quin és l'interès públic o la utilitat d'aquesta prohibició absoluta. 

Però la realitat és que, a data d´avui, si apliquem literalment aquestes normes, no podria autoritzar-se l'estacionament al titular del gual, de manera que, si qualsevol veí aparqués davant d'un espai reservat per a l'entrada de vehicles a un garatge, resultaria exigible la retirada del vehicle infractor i l'inici del corresponent procediment sancionador conforme a la Llei de Trànsit directament.

I davant la possibilitat apuntada anteriorment (CJ Segona), de plantejar l'autorització per a aparcar davant del gual, concedida en determinades circumstàncies (és a dir, només als titulars del gual) com una reserva d'espai en la via pública per a aparcament exclusiu, tot l´exposat fins ara ens du inevitablement a la següent conclusió: sense negar la consideració d'aprofitament especial del domini públic de la reserva d'espai per a aparcament exclusiu i corresponent al municipi la regulació dels supòsits en què procedeix atorgar aquesta autorització a l'empara de la legitimació que li concedeix l'esmentat article 93.1 del RGC, ens trobem amb un obstacle normatiu a l'hora d'admetre la possibilitat d'autoritzar la reserva d'espai per a aparcament exclusiu davant dels guals continguda en l'apartat segon del citat article 93, en disposar que «en ningún caso podrán las ordenanzas municipales oponerse, alterar, desvirtuar o inducir a confusión con los preceptos de este Reglamento». De forma que, si mitjançant ordenança municipal es regulés la reserva davant del gual, encara que fos a favor del titular d'aquest, s'estaria alterant i desvirtuant la prohibició expressa continguda en l'article 94.2.f del Reglament.