Antecedents:
1. En data 29 de gener de 2018 va tenir entrada en el registre del Departament de Cooperació Local del Consell Insular de Mallorca (reg. d’entrada núm. ___), un escrit de l’Ajuntament de _________ en el que demana un informe jurídic sobre la qüestió següent:
“L'any 1936, el Sr. X va obtenir l'adjudicació del contracte d'obres de l'Escola Pública del municipi de _________, previ dipòsit del 5% del pressupost total en concepte de fiança. Les obres van començar però no obstant això l'esclat de la guerra civil i la desaparició del Sr. X no van permetre la finalització de les mateixes.
Ara, els seus fills i hereus sol·liciten la devolució de la fiança abonada, l'import de les obres realitzades pel seu pare en el col·legi, les despeses a les quals va haver de fer front la seva mare com a conseqüència de la desaparició del seu marit, per les diverses gestions realitzades en 1950 per obtenir les quantitats reclamades, així com la restitució de l'honor del seu pare a l'empara dels articles 5 i 10 de la Llei 52/2007 pels de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució
2. Amb aquest mateix escrit s’adjunta documentació històrica referida a aquest assumpte, així com altre més recent derivada de la petició feta pels interessats davant l’Ajuntament de _________.
La Batlessa de l´Ajuntament de _________ es troba legitimada per fer aquesta petició de conformitat amb l'article 36.1.A.c) del Reglament de Cooperació Municipal del Consell de Mallorca.
Legislació aplicable
- Reial decret de 19 de novembre de 1929, pel qual s’aprova el Reglament de la Caixa General de Dipòsits i Consignacions.
- Llei d’Administració i Comptabilitat de la Hisenda Publica d´1 de juliol de 1911.
Consideracions jurídiques.
1. Sobre la normativa aplicable.
En virtut del principi “tempus regit actum”, com a manifestació del principi de seguretat jurídica, que ve a significar que els actes jurídics se sotmeten a les normes sota la vigència de les quals es realitzen (SSTS de 26 de març de 2009 i 20 d'abril de 2009 i STC 43/2008), la que subscriu entén que la normativa d'aplicació al present cas ha de ser la vigent al moment en què es van produir els fets.
No obstant això, es farà igualment esment a la normativa actual, que com es veurà. condueix a la mateixa conclusió.
2. Sobre la prescripció de fiances i dipòsits.
L'article 11 del Reial decret de 19 de novembre de 1929, que aprova el Reglament de la Caixa General de Dipòsits i Consignacions, disposava que els efectes i metàl·lic en ella dipositats es declararan abandonats pel seu amo i pertanyents a l'Estat si des de la data de constitució transcorreguessin vint anys sense haver-se reclamat la seva devolució.
L'article 27 del Reial decret 161/1997, de 7 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de la Caixa General de Dipòsits, diu al seu apartat 2 que els dipòsits constituïts davant la Caixa a l'empara del present Reglament quedaran subjectes a la normativa sobre béns i valors abandonats prevista en la Llei General Pressupostària i en disposicions complementàries. La Caixa realitzarà, respecte d'ells, les actuacions que procedeixin conforme a aquesta normativa.
L'actual Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, ja no recull cap regulació sobre aquesta matèria. No obstant, l'article 29 del Reial decret Legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General Pressupostària establia en el seu segon apartat el termini de 20 anys.
La Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques, aplicable a l'Administració Local en virtut del seu article 2, estableix igualmente, en el seu article 18, el termini de 20 anys.
3. Sobre la prescripció de les obligacions.
L’article 25 de la Llei de la Hisenda Publica d´1 de juliol de 1911 establia que prescriuran en el termini de cinc anys:
"Prescriurà el dret al reconeixement i liquidació de tot crèdit que no s'hagi sol·licitat, amb la presentació dels seus documents justificatius, dins dels cinc anys següents a la conclusió del servei; i prescriurà el dret al cobrament dels mateixos crèdits que havent estat reconeguts, liquidats o inclosos en els Comptes de Despeses Públiques, no siguin reclamats pels creditors legítims o els seus drethavents en igual termini de cinc anys (....)"
Igual termini establia l´article 46 del Reial decret Legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General Pressupostària:
“Excepte l'establert per Lleis especials, prescriuran als cinc anys:
a) El dret al reconeixement o liquidació per la Hisenda Pública de tota obligació que no s'hagués sol·licitat amb la presentació dels documents justificatius. El termini s'explicarà des de la data en què es va concloure el servei o la prestació determinant de l'obligació.
b) El dret a exigir el pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades, si no anés reclamat pels creditors legítims o els seus drethavents. El termini s'explicarà des de la data de notificació del reconeixement o liquidació de la respectiva obligació.
2. Amb l'expressada excepció en favor de Lleis especials, la prescripció s'interromprà conforme a les disposicions del Codi Civil.”
L'actual Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, en el seu article 25 estableix que prescriuran als quatre anys, excepte l'establert en lleis especials.
Conclusions.
Admetent que el termini de prescripció aplicable sigui el de 20 anys que estableix el Reglament de la Caixa General de Dipòsits i Consignacions de 1929, entenc que ha prescrit el dret a reclamar la devolució de la fiança.
Quant a la reclamació que es pagui l'obra executada, entenent que el termini de prescripció aplicable és el de cinc anys, ha prescrit per aplicació de l'article 25 de la Llei d´Hisenda Pública de 1911.
Finalment, hem d'assenyalar que ni l'art. 5 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura (que es refereix a la millora de les prestacions reconegudes per la Llei 5/1979, de 18 de setembre, de reconeixement de pensions, assistència mèdic-farmacèutica i assistència social a favor de les vídues, fills i altres familiars dels espanyols morts com a conseqüència o en ocasió de la passada Guerra Civil), ni l¡article 10 (que es refereix al reconeixement a favor de persones mortes en defensa de la democràcia durant el període comprès entre l'1 de gener de 1968 i 31 de desembre de 1977), poden servir de fonamentació jurídica per a la reclamació d'indemnització invocada pels interessats-
Per tant, segons el parer de la qual subscriu, s’ha de desestimar la sol·licitud per prescripció –quan a la sol·licitud de devolució de fiança i reclamació del deute derivat per l’execució parcial de les obres-, i per falta de fonament legal específic –quan a la reclamació d’indemnització sobre la base de la Llei 52/2007.
Nogensmenys, i davant la gravetat dels fets exposats i les conseqüències execrables que d´ells se´n varen derivar, resulta procedent també indicar que a l’empara dels principis inspiradors de la Llei 52/2007, resta oberta a les persones interessades la possibilitat de fer les reclamacions que considerin oportunes davant els òrgans jurisdiccionals, circumstància que expressament s’haurà de tenir en compte en la corresponent notificació de l’acte administratiu que pertocarà fer a l´Ajuntament de _________ en resposta a la sol·licitud presentada.
Aquest és el meu parer el qual sotmet a qualsevol altra opinió millor fonamentada en Dret.
- Inicia la sessió per fer comentaris