Sobre que ocorre quan un licitador hauria d'incloure en el sobre 1 (Documentació administrativa) la declaració responsable (DEUC) i no ho aporta. Tal omissió es considera un defecte subsanable?
La consulta versa sobre si la falta d'aportació del DEUC ha d'entendre's com un requisit corregible o porta amb si l'automàtica exclusió del procediment de licitació. És doctrina del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (resolucions número 439/2018, 582/2018 i 747/2018 i 167/2019 de 22 de febrer de 2019) que: “A lo cual hay que añadir que, en todo caso, ante cualquier duda a este respecto lo procedente era otorgar trámite de subsanación, como pretende el recurrente. En efecto, es pacífico que se puede subsanar tanto el DEUC (artículo 81.2 del RGLCAP, 27.1 del RD 817/2009, de desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector Público, o la Recomendación de la LJCCA de 26 de noviembre de 2013 citada por la recurrente), como trámite del artículo 150.2 de la LCSP, de acuerdo con varias resoluciones de este Tribunal como las 439/2018, 582/2018 o 747/2018, alegadas por el recurrente. Por tanto, si el órgano de contratación consideraba que no se acreditaba suficientemente la solvencia, debió conceder dicho trámite, sin que ello quepa oponer el principio de inmodificabilidad de la oferta, sino un medio de simplificar la tramitación, aunque si forma parte de la proposición ya solo tendrá que acreditar la solvencia (y demás requisitos de aptitud) el licitador propuesto como adjudicatario”.
Aquesta doctrina és conforme al principi de concurrència que ha de regir els procediments de licitació. En aquest sentit, la Jurisprudència i la doctrina administrativa s'inclinen cada vegada més per l'aplicació d'un criteri antiformalista i restrictiu en l'examen de les causes d'exclusió de les proposicions, afirmant que “una interpretació literalista que condueixi a la no admissió de les proposicions per simples defectes formals, fàcilment corregibles, és contrària al principi de concurrència”, criteri confirmat en la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de setembre de 2004, la Sentència del Tribunal Constitucional 141/93, de 22 d'abril, així com la doctrina de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa (informes 26/97, de 14 de juliol; 13/92, de 7 de maig; 1/94, de 3 de febrer i informe 30/08, de 2 de desembre).
En conclusió, hauria de qualificar-se com un requisit subsanable i requerir al licitador perquè presenti el DEUC. S'adjunta la Resolució número 1278/2019 del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, en relació a la qüestió plantejada en el Recurs número 1068/2019 C.A. Regió de Múrcia 83/2019.
- Anmelden, um Kommentare verfassen zu können
