Es planteja el dubte sobre la naturalesa jurídica d’un contracte que tengui per objecte la “explotació” de l’antiga estació ferroviària de la qual l’Ajuntament és cessionari de l’ús expressament autoritzat – per SFM - per gestionar-la de forma indirecta. Es pretén establir un establiment de restauració a determinar en funció de les possibilitats del local així com dependències d’usos múltiples adreçats a la dinamització socio-cultural. Es pretén la presentació pels licitadors d’un projecte de dinamització com a part fonamental de l’oferta i la reserva de part de les instal·lacions per a la realització d’activitats municipals més o menys singulars, pendent tot de definir en el plec de prescripcions tècniques. En funció de que l’interès municipal és, més que el estrictament econòmic, la conservació de l’immoble i la posada a disposició de la comunitat per a iniciatives tant privades com públiques es planteja la possibilitat de restringir el pes de l’oferta econòmica en la licitació.
Es descarten les formes de concessió de servei públic, per quan no hi ha tal servei definit per la Corporació, així com les tècniques de cessió d’us de la LPAP per quan l’únic dret que ostenta la Corporació és l’ús de les instal·lacions i la possibilitat de gestionar-les de forma indirecta. No es considera adequada la utilització dels contractes patrimonials per quan hi ha prestacions a requerir de l’adjudicatari que escapen de les prestacions típiques d’aquests contractes i es conclou que es tracta d’un contracte administratiu de naturalesa especial que haurà de definir-se de forma exhaustiva en els plecs, tot això d’acord a la legislació de contractes i a la pròpia de règim local.
Sobra la possibilitat de fixar “llindars de sacietat” es facilita la Resolución nº 853/2019 DEL TRIBUNAL ADMINISTRATIVO CENTRAL DE RECURSOS CONTRACTÚALES de 18 de juliol que aporta interessants consideracions al respecte.
- Anmelden, um Kommentare verfassen zu können