Informe relatiu als processos de selecció d'ofertes d'ocupació 2017 i 20187

LEGISLACIÓ APLICABLE:

    • Llei 7/1985, de 2 d'abril. Reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL).
    • Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP).
    • Reial Decret Llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública (RDL 14/2021).
    • Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES:

PRIMERA. En primer lloc, començarem examinant les previsions del Reial Decret Llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, que estableix, en el seu article 2.4, respecte als processos d'estabilització d'ocupació temporal:
«La articulación de estos procesos selectivos que, en todo caso, garantizará el cumplimiento de los principios de libre concurrencia, igualdad, mérito, capacidad y publicidad, podrá ser objeto de negociación en cada uno de los ámbitos territoriales de la Administración General del Estado, comunidades autónomas y entidades locales, pudiendo articularse medidas que posibiliten una coordinación entre las diferentes Administraciones Públicas en el desarrollo de los mismos en el seno de la Comisión de Coordinación del Empleo Público. Sin perjuicio de lo establecido en su caso en la normativa propia de función pública de cada Administración o la normativa específica, el sistema de selección será el de concurso-oposición, con una valoración en la fase de concurso de un cuarenta por ciento de la puntuación total, en la que se tendrá en cuenta mayoritariamente la experiencia en el cuerpo, escala, categoría o equivalente de que se trate en el marco de la negociación colectiva establecida en el artículo 37.1.c) del texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público. En el supuesto de que en la normativa específica sectorial o de cada Administración así se hubiera previsto, los mecanismos de movilidad o de promoción interna previos de cobertura de plazas serán compatibles con los procesos de estabilización».

Aquest Reial Decret llei es tramitarà com a Projecte de Llei pel procediment d'urgència, havent-se anunciat per part del Ministeri la intenció d'incorporar diverses modificacions al text original de la norma. És cert que sembla ser que el sistema de selecció serà una de les qüestions a modificar en el tràmit del Projecte de Llei, permetent en determinats casos que es pogués efectuar per concurs, però en qualsevol cas, és una qüestió que no està plasmada a dia d´avui en cap norma, per la qual cosa continua vigent i és aplicable avui dia el que es disposa en el RDL 14/2021.

SEGONA.  La Disposició Transitòria Primera del RDL 14/2021 estableix:

“Disposición transitoria primera. Régimen jurídico de los procesos de estabilización de empleo temporal ya convocados.

Los procesos selectivos para la cobertura de plazas incluidas en las ofertas de empleo público aprobadas en el marco de los procesos de estabilización de empleo temporal previstos en el artículo 19.uno.6 de la Ley 3/2017, de 27 de junio, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2017, y 19.uno.9 de la Ley 6/2018, de 3 de julio, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2018, cuya convocatoria hubiere sido publicada en los respectivos diarios oficiales con anterioridad a la fecha de entrada en vigor del presente real decreto-ley, seguirán ejecutándose con arreglo a las previsiones de las respectivas convocatorias.

La resolución de estos procesos selectivos deberá finalizar antes del 31 de diciembre de 2024.”.

Com podem comprovar, aquesta Disposició Transitòria estableix de manera indubtable l'obligatorietat de continuar els processos selectius ja convocats. Entenem que qualsevol intent de paralitzar o modificar els mateixos suposaria una manifesta infracció de l'ordenament jurídic, i l'obligació legal establerta en aquesta disposició legal, la qual cosa podría suposar responsabilitats pel seu incompliment.

Per tant, d´acord amb aquesta norma, una cosa és l'oferta d'ocupació, i una altra molt diferent, és que, si ja existeix convocatòria, ja no hi ha volta enrere.

TERCERA. A més, i per si l'anterior no fos suficient, cal tenir en compte que les bases no són normes, sinó actes administratius i que des de la seva publicació generen drets i obligacions entre l'administració i els interessats. El posposar o derogar aquests actes administratius no pot ser una voluntat discrecional de l'administració.
La LPACAP, en el seu article 98 disposa que els actes de les Administracions Públiques subjectes al Dret Administratiu serán immediatament executius, tret que es produeixi la suspensió de l'execució de l'acte, que s´haurà d´acordar de forma motivada, amb succinta referència de fets i fonaments de dret, tal com preveu l'article 35 d'aquesta mateixa norma.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha vingut distingint si s'ha convocat el procés i obert el termini de presentació d'instàncies o encara no. Al principi, mantenia que la mera presentació d'instàncies no origina més que una mera expectativa de dret i no un autèntic dret, que només sorgeix a partir del moment en què, pronunciant-se sobre ella, la Corporació Local li hagués inclòs en la llista provisional d'aspirants
admesos, encara que hi ha opinions en contra, argumentant que el dret de l'aspirant no neix per un acte d'admissió de l'Administració, que simplement corrobora el compliment dels requisits oportuns pels aspirants, però que no constitueix un veritable acte decisori de caràcter constitutiu.
No obstant, el Tribunal Suprem, en Sentència de 8 de febrer de 2011 (Rec. Núm. 503/2008) diu: «… puede sostenerse que la aprobación por la Corporación Local del procedimiento para la cobertura de una plaza y la publicación de las bases por las que ha de regirse constituye después de comenzado el plazo de presentación de solicitudes un acto declarativo de derechos a favor de todos aquellos interesados que habiendo presentado sus solicitudes reúnan los requisitos para tomar parte en el procedimiento, y ello, sin necesidad de que la Administración se pronuncie sobre la admisión o no de los interesados.».
El mateix Tribunal (Sala contenciosa administrativa, Secció 7a) de 22 maig 2009 afirma que el TS en sentència de la seva Sala 3a, secció 7a de 9 de desembre de 2002 assenyala que: <<la Jurisprudencia de este Tribunal Supremo ha reiterado que las bases de la convocatoria de un concurso (o de cualquier otra prueba selectiva) constituyen la ley a la que ha de sujetarse el procedimiento y la resolución del mismo, de manera que, una vez firmes y consentidas, vinculan por igual a los participantes y a la Administración>>.
D´altra banda, l'article 15.5 del Reglament General d'Ingrés del Personal al servei de l'Administració general de l'Estat i de Provisió de Llocs de treball i Promoció Professional dels Funcionaris Civils de l'Administració general de l'Estat, aprovat per Reial decret 364/1995, de 10 de març estipula que: “Las convocatorias o sus bases, una vez publicadas, solamente podrán ser modificadas con sujeción estricta a las normas de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común”.
Per tant, en el cas que ens ocupa, atès que, com s'afirma en els antecedents de fet, sembla que ja s'han executat actes de desenvolupament del processos de selecció, solament es poden modificar les bases que regeixen el procés selectiu per a suspendre el procés i adaptar-lo, si fos necessari, a una nova normativa que, d'altra banda, encara no es troba vigent, mitjançant els procediments de revisió d'ofici previstos en els articles 106 i 107 de la LPACAP, perquè constitueixen la llei a la qual ha de subjectar-se el procediment i la seva resolució vinculant als participants i a l'Administració.
No resultaria aplicable la revocació prevista en l'article 109 de LPACAP, que es refereix només als actes de gravamen o desfavorables, i sempre que tal revocació no constitueixi dispensa o exempció no permesa per les lleis, ni sigui contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic, ja que considera el TS que des de la presentació de les instàncies existeix un veritable dret a favor dels aspirants que van presentar les seves instàncies. 
De forma, en aquest cas, per a anul·lar la convocatòria només podria acudir-se a l'únic supòsit previst per a la revocació dels actes declaratius de drets, previst en l'article 107 de la LPACAP, que és el procediment de declaració de lesivitat d'actes anul·lables.
No obstant això, per a la utilització d'aquest procediment, aquests han d'estar viciats d'anul·labilitat conforme al que es disposa en l'article 48, i ha de ser prèviament declarada la seva lesivitat per a l'interès públic. Entenem per tant, que tampoc seria ajustat aquest procediment en aquest cas en què no es justificaría el canvi de sistema en l'existència d'alguna causa d'anul·labilitat, sinó en una possibilitat de canvi normatiu que, a aquesta data, no s'ha concretat encara.

QUARTA. Finalment, en virtut de l´exposat, iniciat i convocat un procés selectiu per a selecció i provisió de llocs de treball, considerem que en el cas que algú al·legui la possibilitat d'una revisió d'ofici d'aquestes, amb un mínim examen amb rigor legal de les previsions de la LPAC, resultaría gairebé impossible la seva aplicació, ja que, no existeix cap causa de nul·litat de ple dret, sinó simplement l'aplicació d'un mandat legal.