Concessió de compatibilitat per la realització d´activitat a l´empresa privada

Legislació aplicable:

- Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques (LIPAP)

- Reial decret 598/1985, de 30 d'abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de l'Estat, de la Seguretat Social i dels Ens, Organismes i Empreses dependents. (RDI)

- Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat (LOFCS)

- Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (LCPLIB).

- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP).

Consideracions jurídiques:

Primera- La regulació de les incompatibilitats, com és sabut, es troba en la LIPAP i en el RDI.

D'acord amb el que es disposa en l'art. 2.2 LIPAP, la mateixa és aplicable igualment a tot el personal de l'administració, qualsevol que sigui la naturalesa jurídica de la relació d'ocupació.

Aquesta norma de caràcter bàsic és aplicable a totes les Administracions Públiques i estableix, com a principi fonamental, la dedicació del personal al servei de les Administracions Públiques a un sol lloc de treball, sense més excepcions que les que demandi el propi servei públic, respectant l'exercici de les activitats privades que no puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència (article 1.3 LIPAP).

Així doncs, el personal al servei de les Administracions Públiques no pot exercir altres activitats professionals o lucratives, ja sigui en el sector públic o en el sector privat, més que en els casos i amb les condicions previstes per la llei. I aquestes limitacions, tradicionals en el règim de la funció pública, es coneixen amb el nom d'incompatibilitats.

La impossibilitat de compatibilitzar un lloc de treball en el sector públic amb un altre lloc de treball o amb altres activitats productives constitueix una limitació del dret del treball que proclama l'article 35 de la Constitució Espanyola i, en suma, un límit a la llibertat de l'empleat públic de dedicar el seu temps lliure a les activitats que estimi oportú. Però aquestes limitacions no manquen d'una justificació objectiva i raonable. La justificació es troba en el principi d'imparcialitat i tendeix a evitar la col·lusió d'interessos entre les activitats públiques i privades de l'empleat públic. Aquesta és la finalitat original i més característica de les incompatibilitats, que constitueixen una garantia objectiva de la independència i imparcialitat de l'ocupació pública.

La jurisprudència s'ha encarregat de delimitar els confins d'aquesta institució, recalcant que l'exercici d'activitats extramurs de la Funció Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, plasmat en una resolució que l'autoritzi per part de l'òrgan competent; s'ha pretès reforçar la credibilitat dels servidors públics, allunyant qualsevol indici de sospita que pogués comprometre la seva neutralitat i objectivitat. Segons jurisprudència del Tribunal Constitucional, no sols amb la regulació de la incompatibilitat s'ha limitat a garantir la imparcialitat del servidor públic, sinó també als principis d'incompatibilitat econòmica, dedicant-se a un sol lloc de treball.

Segona- L'article 6.7 de la LOFCS, aplicable al personal de les policies locals, disposa que:

«La pertenencia a las fuerzas y Cuerpos de Seguridad es causa de incompatibilidad para el desempeño de cualquier otra actividad pública o privada, salvo aquellas actividades exceptuadas de la legislación sobre incompatibilidades».

En el mateix sentit i en el cas de la nostra Comunitat Autòmoma, l´article 50. 1 de la LCPLIB diu:

«Los miembros de las policías locales tienen incompatibilidad para ejercer cualquier actividad pública o privada, salvo las que exceptúa expresamente la legislación estatal sobre incompatibilidades del personal al servicio de las administraciones públicas ».

Com veiem, la legislació en matèria de policia es limita a establir un principi general d'incompatibilitat per a l'acompliment de qualsevol altra activitat, tant pública com privada, excepte en aquells casos exceptuats per la Legislació sobre incompatibilitats, a la qual es remet.

Per part seva, l'article 145 del text refós de les Disposicions Legals vigents en matèria de Règim Local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, disposa que:

«El régimen de incompatibilidades de los funcionarios de la Administración Local es el establecido con carácter general para la función pública en la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, y en las normas que se dicten por el Estado para su aplicación a los funcionarios de la Administración Local».

A la vista de l'anterior, ja podem avançar que, encara que, en un primer moment, el Tribunal Suprem va interpretar de manera restrictiva aquesta remissió, els/as policies locals estan subjectes al mateix règim d'incompatibilitats que la resta de funcionaris.

Tercera- Resultant especialment interessant, sobre aquest particular, l´article 19 de la LIPAP en el qual s'enumeren una sèrie d'activitats que quedarien expressament excloses de l'àmbit d'aplicació de la Llei i que, per tant, serien compatibles amb la funció pública, i l'article 12 que recull les activitats incompatibles.

Així, l´article 12 de la LIPAP estableix:

«1. En todo caso, el personal comprendido en el ámbito de aplicación de esta Ley no podrá ejercer las actividades siguientes:

a) El desempeño de actividades privadas, incluidas las de carácter profesional, sea por cuenta propia o bajo la dependencia o al servicio de Entidades o particulares, en los asuntos en que esté interviniendo, haya intervenido en los dos últimos años o tenga que intervenir por razón del puesto público.

Se incluyen en especial en esta incompatibilidad las actividades profesionales prestadas a personas a quienes se esté obligado a atender en el desempeño del puesto público.

b) La pertenencia a Consejos de Administración u órganos rectores de Empresas o Entidades privadas, siempre que la actividad de las mismas esté directamente relacionada con las que gestione el Departamento, Organismo o Entidad en que preste sus servicios el personal afectado.

c) El desempeño, por sí o por persona interpuesta, de cargos de todo orden en Empresas o Sociedades concesionarias, contratistas de obras, servicios o suministros, arrendatarias o

administradoras de monopolios, o con participación o aval del sector público, cualquiera que sea la configuración jurídica de aquéllas.

d) La participación superior al 10 por 100 en el capital de las Empresas o Sociedades a que se refiere el párrafo anterior.

2. Las actividades privadas que correspondan a puestos de trabajo que requieran la presencia efectiva del interesado durante un horario igual o superior a la mitad de la jornada semanal ordinaria de trabajo en las Administraciones Públicas sólo podrán autorizarse cuando la actividad pública sea una de las enunciadas en esta Ley como de prestación a tiempo parcial».

Aquest precepte es completa amb l´article 11 del RDI.

Fora d'aquests supòsits, quan la segona activitat que es pretén exercir és privada, com succeeix en el cas plantejat, la determinació o no de la compatibilitat de l'activitat amb l'exercici de la funció pública haurà de dur-se a terme conforme als criteris establerts en els articles 1.3 i 11.1 de la LIPAP.

Aquests preceptes de la Llei condicionen la incompatibilitat de l'acompliment d'un lloc de treball en l'Administració amb l'exercici d'activitats privades al fet que l'activitat sol·licitada «pueda impedir o menoscabar el estricto cumplimiento de los deberes del funcionario», i a què «pueda comprometer su imparcialidad o independencia ». (article 1.3).

I en el seu article 11.1 s'estableix el següent:

«De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 1º,3, de la presente Ley, el personal comprendido en su ámbito de aplicación no podrá ejercer, por sí o mediante sustitución, actividades privadas, incluidas las de carácter profesional, sean por cuenta propia o bajo la dependencia o al servicio de Entidades o particulares que se relacionen directamente con las que desarrolle el Departamento, Organismo o Entidad donde estuviera destinado. »

Finalment, l´article 14 diu:

«El ejercicio de actividades profesionales, laborales, mercantiles o industriales fuera de las Administraciones Públicas requerirá el previo reconocimiento de compatibilidad.

La resolución motivada reconociendo la compatibilidad o declarando la incompatibilidad, que se dictará en el plazo de dos meses, corresponde al Ministerio de la Presidencia, a propuesta del Subsecretario del Departamento correspondiente; al órgano competente de la Comunidad Autónoma o al Pleno de la Corporación Local, previo informe, en su caso, de los Directores de los Organismos, Entes y Empresas públicas.

Los reconocimientos de compatibilidad no podrán modificar la jornada de trabajo y horario del interesado y quedarán automáticamente sin efecto en caso de cambio de puesto en el sector público.

Quienes se hallen autorizados para el desempeño de un segundo puesto o actividad públicos deberán instar el reconocimiento de compatibilidad con ambos».

Resulta interessant la Sentència del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 2012 (rec. 6651/2010), que acollia el cas d'un Guàrdia Civil que volia compatibilitzar el seu treball amb l'exercici privat de l'Advocacia. El tribunal concedia la compatibilitat, per considerar l'exercici

de l'Advocacia independent del seu càrrec en la Guàrdia Civil i que aquesta activitat privada no comprometia els seus deures ni la seva imparcialitat.

Entenem que aquesta Sentència és extrapolable a aquest supòsit, perquè es dona una situació similar. Per tant, en virtut de l´exposat fins ara, entenem que l'activitat en una empresa privada funerària no està directament relacionada amb les funcions que desenvolupa com a funcionari (policia local), per la qual cosa no quedaria menyscabat el compliment dels seus deures, ni estaria compromesa la seva imparcialitat i independència.

De conformitat amb el que es disposa en l'article 14 de la LIPAP, seria necessari que per part del Ple de la Corporació se li reconegués la compatibilitat, reconeixement que no podria modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat. Hauria de realitzar la seva jornada a l'Ajuntament com a policia local, i exercir la seva activitat privada fora del seu horari laboral de l'Administració,

Quarta- No obstant, afegeixi's a tot l'exposat que la redacció actual de l'Art. 16.1 de la LIPAP explicita que

«No podrà autorizarse o reconocerse compatibilidad al personal funcionario, al personal eventual y al personal laboral cuando las retribuciones complementarias que tengan derecho a percibir del apartado b) del artículo 24 del presente Estatuto incluyan el factor de incompatibilidad al retribuido por arancel y al personal directivo, incluido el sujeto a la relación laboral de carácter especial de alta dirección».

De manera que no podrà autoritzar-se o reconèixer-se compatibilitat al personal funcionari quan les retribucions complementàries que tinguin dret a percebre de l'art. 24.b) del TREBEP, incloguin el factor d'incompatibilitat.

Aquesta redacció ha estat introduïda tant pel EBEP (llei 7/2007) com pel seu text refós (RD Leg 5/2015); però en tots dos és d'aplicació diferida, conforme a la Disposició Final Quarta.2, per la qual cosa cal atenir-se a la redacció antiga de l'apartat 1 de l'Art. 16 de la LIPAP:

«No podrá autorizarse o reconocerse compatibilidad alguna para el personal que desempeñe puestos que comporten la percepción de complementos específicos o concepto equiparable, y al retribuido por arancel».

No obstant l'anterior, l´apartat 4 d'aquest article 16, exceptua el següent:

«Asimismo, por excepción y sin perjuicio de las limitaciones establecidas en los arts. 1.3, 11, 12 y 13 de la presente Ley, podrá reconocerse compatibilidad para el ejercicio de actividades privadas al personal que desempeñe puestos de trabajo que comporten la percepción de complementos específicos, o concepto equiparable, cuya cuantía no supere el 30 por 100 de su retribución básica, excluidos los conceptos que tengan su origen en la antigüedad».

En conseqüència, no pot reconèixer-se compatibilitat per a l'exercici d'una activitat privada quan el complement específic treballador és superior el 30 per cent de les retribucions bàsiques exclosos els triennis.

O dit d´una altra manera, el complement específic del funcionari no podrà superar el 30% de les seves retribucions bàsiques, exclosa l'antiguitat, factor aquest que si concorre haurà

de comportar la denegació de la compatibilitat amb qualsevol activitat professional i privada per tal motiu, directament.

Per tant, a la vista d'aquesta normativa, només seria possible autoritzar la compatibilitat al policia en els supòsit en el qual el complement específic establert per al lloc de treball no superi el 30 per 100 de la retribució bàsica del citat lloc de treball, exclosos els conceptes que tinguin el seu origen en l'antiguitat, i que, si s'ha establert així en la Relació de Llocs de Treball, el lloc no tingui factor d'incompatibilitat.

Però el que és innegable és que aquesta limitació numèrica suposa que, en la pràctica, resulti gairebé inviable poder autoritzar aquesta compatibilitat, atès que, en la majoria dels llocs, el complement específic s'ha convertit en un element retributiu important i la quantia del qual sol ser bastant superior a l'assenyalada del 30%.

En aquest punt, no podem deixar d´assenyalar que l'Estat ha dictat normes que permeten als seus funcionaris la reducció voluntària del complement específic únicament als efectes de que es concedeixi aquesta compatibilitat i que es podria interpretar que resulta aplicable als funcionaris de l'Administració local.

En aquest sentit, la sentència 558/2021 del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2021 (recurs 5378/2019), superant les reticències que fins a aquest moment s'havien mostrat per a l'aplicació d'aquestes disposicions a l'Administració Local, en el seu Fonament de Dret Cinquè manté que:

«(…) Debemos añadir que el Real Decreto-Ley 20/2012, de 13 de julio , de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, en su disposición adicional quinta, regula la posibilidad de que los funcionarios de la Administración General del Estado pertenecientes a los Subgrupos A1 y A2 soliciten la reducción, a petición propia, del complemento específico, señalando que los ” funcionarios de la Administración General del Estado pertenecientes a los Subgrupos A1 y A2, incluidos en el ámbito de aplicación del Real Decreto 598/1985, de 30 de abril , podrán solicitar ante las órganos y unidades de personal con competencias en materia de personal de los Departamentos, Organismos Autónomos y Entidades gestoras de la Seguridad Social en los que estén destinados la reducción del importe del complemento específico correspondiente al puesto que desempeñan al objeto de adecuarlo al porcentaje al que se refiere el artículo 16.4 de la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas“.

La previsión de la expresada disposición adicional quinta se ensambla con la previsión del artículo 16.4 de la Ley 53/1984 , a la que se encuentra vinculada, que resulta de aplicación supletoria en ese punto, toda vez que no tendría sentido que la norma básica del citado precepto que reconoce la compatibilidad en determinadas circunstancias, y que incluye a los funcionarios de la Administración local en el ámbito de aplicación de la Ley 53/1984 , ex artículo 2, y se negara su viabilidad mediante la solicitud de la reducción del importe del complemento específico correspondiente al puesto que desempeñan al objeto de adecuarlo al porcentaje al que se refiere el artículo 16.4 de tanta cita. Dicho de otro modo, no puede reconocerse formalmente el derecho e impedirse materialmente su ejercicio. (…)

De modo que cuando no estamos ante una norma básica, la regulación contenida extramuros del artículo 16.4 de la Ley 53/1984 citada, aunque vinculado estrechamente al mismo, resulta de aplicación supletoriamente la norma autonómica. Aunque, como ya hemos indicado, lo decisivo,

a los efectos examinados, es la vinculación esencial que tiene lugar entre el artículo 16, apartados 1 y 4, de la Ley 53/1984 y la disposición adicional quinta del Real Decreto-Ley 20/2012».

Sobre aquest últim aspecte, el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en el seu Dictamen 697/2021, de 24 de novembre de 2021, assenyala:

«En relación a los funcionarios locales, la Sentencia del Tribunal Supremo, Sala de lo Contencioso-administrativo, de 26 abril 2021 concluyó que a falta de una regulación expresa respecto de los funcionarios locales, y a los efectos del reconocimiento de la compatibilidad conforme al artículo 16 de la Ley 53/1984, les son aplicables por analogía las previsiones de la DA 5ª del Real Decreto-Ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad.

Por tanto, atendiendo a lo señalado por el Tribunal Supremo y de acuerdo con la DA 5ª del Real Decreto-Ley 20/2012, citado de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, que como se ha dicho resulta aplicable al personal de la Administración local, debe concluirse que sí que se podría reducir por el Ayuntamiento el complemento específico de los puestos de los trabajadores que así lo soliciten, hasta situarlo en el límite del 30%, a fin de hacer posible el reconocimiento de compatibilidad para el ejercicio de una segunda actividad en el sector privado, siempre que se den el resto de requisitos exigidos por la legislación aplicable».

En l´àmbit autonòmic, d’acord amb la disposició addicional dissetena del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears (introduïda per la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per al 2017) es permet al personal que assenyala (el personal funcionari de serveis generals i docent de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, qualsevol que sigui el grup o el subgrup al qual pertanyi) sol·licitar la reducció voluntària de l’import del complement específic o dels complements que pertoquin en cada cas corresponent al lloc de treball que ocupin per tal d’adequar l’import d’aquests complements al percentatge màxim a que es refereix l’article 16.4 de LIPAP (de manera que no pugui sobrepassar el 30 % de les retribucions bàsiques, exclosos els conceptes que tinguin origen en l’antiguitat).

En l´àmbit local, i a falta de regulació expressa, cal recordar que l´article 37 del TREBEP inclou, entre les matèries que han de ser objecte de negociació, la determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris. Desconeixem si l´ acord de condicions de treball del personal funcionari de la Corporació consultant contempla aquesta possibilitat.

En qualsevol cas, el que és cert és que la normativa vigent - article 16.4 LIPAP- vincula a l'Administració i deu, en conseqüència ser aplicada; si bé, com hem apuntat i com sembla que ara reconeix la jurisprudència, per a salvar aquest impediment, hi hauria la possibilitat d´interpretar que les normes dictades per l´Estat en aquest sentit permetrien reduir per l'Ajuntament, prèvia negociació, a petició de l'interessat, el complement específic del lloc del treballador afectat, fins a situar-lo en el límit del 30%, a fi de fer possible el reconeixement de compatibilitat.

Pel que fa al concepte de retribucions bàsiques, d´acord amb l´article 22.1 i 2 del TREBEP:

«1. Las retribuciones de los funcionarios de carrera se clasifican en básicas y complementarias.

2. Las retribuciones básicas son las que retribuyen al funcionario según la adscripción de su cuerpo o escala a un determinado Subgrupo o Grupo de clasificación profesional, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo, y por su antigüedad en el mismo. Dentro de ellas están comprendidas los componentes de sueldo y trienios de las pagas extraordinarias.».

S´adjunta al present informe la taula de retribucions del personal funcionari, fixades en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat 2023, publicada en la pàgina web del Ministeri d'Hisenda, Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses: (https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/sitios/sepg/es-ES/CostesPersonal/EstadisticasInformes/Paginas/RetribucionesPersonalFuncionario.aspx), que fixa una retribució bruta anual d’11.594,76 per al personal funcionari C1.

Segons el certificat de Secretaria de 6 de febrer de 2014 de retribucions del funcionari, el Sr. Siquier té com a complement específic una retribució anual de 6.790,42 i, per tant, supera el 30 per cent de la retribució bàsica.

A més, no es disposa de la informació relativa a la RLT de l´Ajuntament per tal de saber si s'ha establert així que el lloc tingui factor d'incompatibilitat.

Cinquena- Recapitulant tot el que s´ha exposat fins ara, quan es tracta d´exercir una activitat privada compatible amb la pública s'ha de tenir en compte que no és de manera incondicionada, plena o absoluta, sinó amb escrupolós respecte a les obligacions, condicions, previsions i prohibicions que s'estableixen en la LIPAP:

a) Que l'activitat pretesa no impedeixi o menyscabi el compliment dels seus deures com a empleat publico o posi en risc la seva imparcialitat o independència; i per tant, que no se solapin jornada i horari de treball entre activitat pública i privada (article 1.3).

b) Que l'activitat privada no es relacioni directament amb la que desenvolupi en l'Ajuntament (article. 11.1).

c) Que no es modifiqui la jornada i horari de l'empleat públic amb motiu de la compatibilitat. (article 14).

d) Que l'empleat públic presti els seus serveis a temps parcial o amb reducció de jornada, quan el temps de prestació en l'activitat privada vagi a ser igual o superior a la meitat de la jornada setmanal ordinària (article 12.2)

e) Que el complement específic no excedeixi del 30% de les seves retribucions bàsiques (article 16).

Si es compleixen aquests requisits es podria concedir la compatibilitat, encara que tal compatibilitat no és plena, havent d'ajustar-se a les previsions dels articles 1.3 i 11.1 de la LIPAP, de manera que no podrà impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures, així com que no hagi de comprometre la seva imparcialitat o independència. Això és, haurà d'exercir-se amb escrupolós respecte a l'horari assignat al lloc de treball de l'interessat, el temps de prestació no podrà ser igual ni superior a la meitat de la seva jornada setmanal ordinària, i tampoc podrà comprometre la seva imparcialitat o independència.

No obstant això, en el cas que el lloc de treball policia municipal, tingui establert en la RLT el factor d´incompatibilitat o un complement específic que superi el 30% de les retribucions bàsiques que percep mensualment, el Ple de la Corporació haurà de desestimar el

reconeixement de compatibilitat, ja que la previsió de l'article 16.4 LI és un obstacle o prohibició absoluta per al reconeixement de la compatibilitat. Si bé, com ja hem assenyalat en la consideració jurídica quarta, la jurisprudència sembla admetre per a l´Administració Local la possibilitat de la seva reducció a petició de l´interessat.