Pot un funcionari que no fitxa cobrar hores extres? El motiu pel qual alguns funcionaris no fitxen és perquè treballen i atenen anomenades a les tardes i caps de setmana que cobreixen les 35 hores setmanals.
Encara que no fitxin, poden presentar hores extraordinàries signades per la cap de personal, la Batlessa, per a poder cobrar-les? Al meu judici entenc que sí ja que són hores de més de les 35 setmanals i el TREBEP no estableix l'obligació del funcionaris a fitxar. La LRBRL t'estableixen unes hores anuals.
A més, el personal laboral té limitat en 80 hores /anuals però els funcionaris no, veritat?
En el sistema retributiu dels funcionaris públics, establert en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s´aprova el Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP) i la Llei 30/1984 de Reforma de la Funció Pública (LRFP) en general i, en particular per a l'àmbit local, en la Llei 7/1985, de 2 d´abril, Reguladora de les Bases de Règim Local (LBRL) i el Reial decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'estableix el règim de les retribucions dels funcionaris d'Administració Local, no es preveu la manera de fixar l'import de les hores extra, ja que no es preveu aquest tipus de retribució. En el cas dels funcionaris la retribució que pot tenir un concepte semblant són les gratificacions extraordinàries.
L'article 24 del TRLEBEP assenyala que «la quantia i estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris s'establiran per les corresponents lleis de cada Administració Pública atenent, entre altres, als següents factors:… d) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball».
Concorda aquest precepte amb l'article 23.3.d) de LRFP que preveu que «són retribucions complementàries… les gratificacions per serveis extraordinaris, fora de la jornada normal, que en cap cas podran ser fixes en la seva quantia i periòdiques en la seva meritació».
Igualment, l'article 121.3 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de Funció Pública de les Illes Balears estableix que són retribucions complementàries dels funcionaris: «e) Les gratificacions, que retribueixen els serveis extraordinaris prestats fora de l'horari o la jornada habitual de treball».
Per tant, a diferència del que ocorre amb el personal laboral, en principi manca de cap cobertura legal el pagament d'hores extraordinàries ja que no està prevista en la legislació vigent el concepte retributiu de «hores extraordinàries» per als funcionaris, encara que sí que coincideix amb aquest concepte i poden resultar equiparables les gratificacions per serveis extraordinaris realitzats fora de la jornada normal, com preveu l'article 6 del Reial decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'estableix el règim de les retribucions dels funcionaris d'Administració Local.
Respecte a la manera de determinar la quantia econòmica i d'acreditar el temps de treball realitzat per serveis extraordinaris fora de la jornada habitual, conforme a l'article 6 del Reial
decret 861/1986, correspon al Ple la fixació del crèdit global per a aquestes gratificacions, així com dels criteris per a la fixació concreta de la seva quantia per part del Batle.
Com que no existeix cap norma d'aplicació que estableixi una quantia determinada o un criteri concret per a determinar la compensació o gratificació corresponent o la manera d'acreditar el temps de treball realitzat pels treballs extraordinaris fora de la jornada, queda en l'àmbit de l'acte organització de cada Corporació a través de l'acord de Ple o en els convenis o acords reguladors de les condicions laborals dels funcionaris.
Quant a la manera de determinar el temps de treball extraordinari realitzat fora de la jornada habitual, dependrà del sistema de control de compliment horari i en la consulta plantejada, s'indica que es tracta de personal que no fitxa, per la qual cosa entenem que dependrà de si existeix a l'Ajuntament algun tipus de regulació de la forma de control i abonament de les gratificacions a aquests funcionaris. En cas de no ser així, considerem que perquè tinguin dret a cobrar una quantia determinada per serveis extraordinaris fora de la seva jornada habitual de treball, ha de constar, almenys, la seva autorització, realitzada per escrit i prèviament a la seva realització, tret que hagi estat necessari efectuar-les per a prevenir o reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents, i en aquest cas es podrien justificar una vegada realitzades les mateixes.
Així mateix, ha d'existir una quantificació fefaent del temps de treball realitzat fora de la jornada habitual. En el cas de no concórrer aquests requisits, entenem que no serà possible el seu abonament.
Ha de tractar-se de serveis extraordinaris que es realitzin fora de la jornada normal de treball, és a dir, que exigeixin un increment del nombre d'hores en què hagi de prestar els seus serveis sobre les assignades al lloc en la seva jornada normal.
I com ja s'ha assenyalat, entenem que per al seu cobrament ha d'haver-hi algun tipus d'acord o regulació de l'Ajuntament que reguli el tema ja que no podem oblidar que l'article 37 del TREBEP inclou entre les matèries que han de ser objecte de negociació: b) La determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.
Finalment, l'article 35 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors estableix que tindran la consideració d'hores extraordinàries aquelles hores de treball que es realitzin sobre la durada màxima de la jornada ordinària de treball, fixada mitjançant conveni col·lectiu o, en defecte d'això, contracte individual. D'acord amb aquest precepte, les hores extraordinàries màximes que pot realitzar un treballador són 80 a l'any, sense tenir en compte per a aquest còmput les hores extraordinàries per força major.
Si bé, quant al límit de les 80 hores, efectivament, no està previst per al personal funcionari. De manera que, per a aquest personal, entenem que el límit vindrà condicionat, o bé pel que s'hagi establert en l'acord o conveni o bé per la limitació del crèdit que hagi aprovat el Ple, ja que com ja hem comentat l'article 6.1 del Reial decret 861/1986, que atribueix al Ple de la Corporació la competència per a determinar la quantia global destinada a l'assignació de gratificacions, dins dels límits assenyalats en el citat art. 7.
- Log in to post comments