Pagament d'una subvenció nominativa amb el pressupost prorrogat

L'article 21 de Reial decret 500/90 de 20 d'abril, regula el pressupost prorrogat assenyalant que, si en iniciar-se l'exercici econòmic no hagués entrat en vigor el Pressupost corresponent, es considerarà automàticament prorrogat el de l'anterior fins al límit global dels seus crèdits inicials, com a màxim. És a dir, el màxim pel qual pot prorrogar-se el pressupost és el referit als crèdits inicials amb la
impossibilitat afegida que no tenen en cap cas la consideració de prorrogables ni les modificacions de crèdit ni els crèdits destinats a serveis o programes que hagin de concloure en l'exercici anterior o siguin finançats amb crèdit o altres ingressos específics o afectats que, exclusivament, anessin a percebre's en aquest exercici. Contínua l'article citat assenyalant que fins que quan, no s'aprovi el pressupost definitiu, el prorrogat podrà ser objecte de qualsevol de les modificacions previstes per la Llei.
La cirular de la IGAE 1/2019, de 27 de febrer, ve a resoldre la polémica i conclou que la concessió d'una subvenció nominativa suposa l'aplicació d'un crèdit pressupostari aprovat específicament en un exercici pressupostari per a un beneficiari concret, per una quantia màxima a concedir, per la qual cosa els crèdits que figurin en els estats de despeses a conseqüència de la pròrroga deixen de ser nominatius.
Es a dir, amb el pressupost prorrogat es perd el caràcter nominatiu de les subvencions. Això suposa que no poden concedir-se directament per aquesta via (de l´article 22.2,a) LGS). Per tant, els crèdits que figurin en els estats de despeses del pressupost prorrogat relatius a subvencions amb assignació nominativa, que van habilitar la concessió directa de les citades subvencions en l'exercici anterior, perden els beneficis de la «nominatividat» en el pressupost prorrogat. Llavors, en el seu cas, prèvia modificació, caldria justificar dita la concessió conforme al que es disposa en l'article 22.2 c) LGS.