Drets personal laboral temporal o contractat sobre la base de plans o convenis amb altres administracions publiques

En primer lloc, entenem que l'important és intentar definir davant quin tipus de personal ens trobem. Es tractaria de personal laboral temporal, subvencionat per una altra Administració.

Al no existir en el dret laboral la figura del treballador subvencionat, se sol aplicar, en primer lloc, la normativa reguladora de la subvenció, si és que estableix alguna cosa sobre aquest tema. Si és així, caldrà estar al que disposi la normativa pròpia de la subvenció.

A falta d'aquesta normativa, en aplicació del principi d'igualtat entre el personal fix i el laboral temporal, s'aplicarà el conveni col·lectiu propi de l'Ajuntament.

L'article 7 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TRLEBEP) estableix que el personal laboral al servei de les Administracions Públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes d'aquest Estatut que així ho disposi. Per part seva, l'article 15.6 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (TRET), en el seu paràgraf primer assenyala que:

«6. Los trabajadores con contratos temporales y de duración determinada tendrán los mismos derechos que los trabajadores con contratos de duración indefinida, sin perjuicio de las particularidades específicas de cada una de las modalidades contractuales en materia de extinción del contrato y de aquellas expresamente previstas en la ley en relación con los contratos formativos. Cuando corresponda en atención a su naturaleza, tales derechos serán reconocidos en las disposiciones legales y reglamentarias y en los convenios colectivos de manera proporcional, en función del tiempo trabajado.»

De l'anterior es dedueix que al personal laboral de l'Administració Pública, sigui fix, indefinit o temporal, li assisteixen els mateixos drets que s'estableixen en la normativa laboral d'aplicació i normes convencionals, sense perjudici de les particularitats derivades de la naturalesa del seu contracte i sense que, de cap manera, puguin ser discriminats en funció de la relació jurídica que ostenten, tal com ha declarat la jurisprudència del Tribunal Suprem, en Sentències entre altres, de 30 d'octubre de 1995 ( Rec.2215/1994), que disposa que dins de l'àmbit d'aplicació personal d'un Conveni no pot excloure's als treballadors amb contracte temporal, perquè això suposaria discriminació. Únicament cap l'exclusió o la negociació en un àmbit reduït quan, per les especials circumstàncies en què es desenvolupa el treball, les condicions laborals són substancialment diferents de les de la resta del personal; mai per la seva condició de temporals o per la forma en què s'accedeix al lloc en l'Administració, com és el cas plantejat respecte al personal laboral temporal i el subjecte a subvenció en la seva contractació, personal al qual ha d'aplicar-se el mateix conveni negociat per a tot el personal laboral.

A més, en matèria d'excedències i permisos, la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ve reiterant des de fa molts anys el que s'estableix en la clàusula 4 de l'Acord marc annex a la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, que, sota l'epígraf « Principio de no discriminación», disposa en el seu apartat 1:

«Por lo que respecta a las condiciones de trabajo, no podrá tratarse a los trabajadores con un contrato deduración determinada de una manera menos favorable que a los trabajadores fijos comparables por elmero hecho de tener un contrato de duración determinada, a menos que se justifique un trato diferente porrazones objetivas».

Per tant, han d'existir raons objectives que justifiquin un tracte diferent del treballador, per la qual cosa considerem que aquest tipus de treballadors ostenten els mateixos drets i obligacions que la resta de personal laboral de l'Administració i, en conseqüència, tindran dret al mateix que el personal laboral de l'Ajuntament, sense perjudici de les especialitats derivades del seu contracte, ja que el contrari, implicaria donar-los un tractament perjudicial i discriminatori.