Vista la sol.licitud d'un regidor de l´oposició, que demana tots els extractes bancaris dels comptes municipals des de l'1 de gener de 2024 fins al dia de la seva sol.licitud, així com acta d'arqueig a la mateixa data, i vist el resum legislatiu que vos adjunt (font EsPúblico)
"L'Acta d'arqueig es pot definir com un estat demostratiu de la situació de les existències en Caixa referides a una data concreta. És a dir, la definició actual de l'Acta d'arqueig ofereix una visió estàtica a una data concreta de les existències en metàl·lic en la Caixa de l'Entitat. Aquesta informació posarà de manifest, almenys, els cobraments i els pagaments realitzats durant el període a què es refereixi aquesta, així com les existències en la tresoreria al principi i al final d'aquest període.
Amb caràcter ordinari, en ocasió de l'elaboració del Compte General, en compliment del que es disposa en la regla 45 de l'Ordre HAP/1781/2013, de 20 de Setembre, per la qual s'aprova la Instrucció del Model Normal de Comptabilitat Local, la regla 46 de l'Ordre HAP/1782/2013, de 20 de Setembre, per la qual s'aprova la Instrucció del Model Simplificat de Comptabilitat Local, i la regla 23 de l'Ordre EHA/4040/2004, de 23 de novembre, per la qual s'aprova la Instrucció del Model Bàsic de Comptabilitat Local.
I amb caràcter extraordinari, al moment de constitució de la nova Corporació en l'Entitat Local, en compliment del que es disposa en l'article 36.2 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals."
Sol.licit del vostre servei ens informeu sobre la viabilitat de la sol.licitud que ens han formulat i el caire de la nostra resposta.
En primer lloc, començarem fent una breu introducció:
La plasmació legal del principi constitucional de participació en els assumptes públics (article 23 CE) en l'àmbit local es conté en l'article 77 de la LRBRL: “Todos los miembros de las Corporaciones locales tienen derecho a obtener del Alcalde o Presidente o de la Comisión de Gobierno cuantos antecedentes, datos o informaciones obren en poder de los servicios de la Corporación y resulten precisos para el desarrollo de su función. La solicitud de ejercicio del derecho recogido en el párrafo anterior habrá de ser resuelta motivadamente en los cinco días naturales siguientes a aquél en que se hubiese presentado.”, previsió que es desenvolupa en els articles 14, 15 i 16 del ROF.
Aquests preceptes reglamentaris aborden qüestions com la consagració de la regla del silenci positiu quan no es dicti resolució o acord denegatori en el terme de cinc dies a comptar des de la data de la sol·licitud (art.14.2 ROF); l'obligació de motivar la denegació de l'accés (art.14.3 ROF); el reconeixement de l'accés a la informació sense necessitat d'autorització en els casos enunciats en l'article 15 entre els quals es troba l'accés a la informació de l'entitat local que sigui de lliure accés per als ciutadans; les regles generals de consulta de la informació (art.16.1 i 2 ROF); i, finalment , el deure de guardar reserva en relació amb les informacions que se'ls facilitin per a fer possible el desenvolupament de la seva funció (art.16.3 ROF).
L'article 15 del ROF recull els supòsits en els quals els membres de la Corporació no necessiten estar autoritzats expressament per a accedir a la documentació. En tots els altres supòsits l'accés a la informació exigirà petició prèvia del regidor i autorització per part del Batle i, aquesta autorització, no comportarà necessàriament el dret a obtenir una còpia indiscriminada de tota la documentació a la qual s'atorga l'accés. L'autorització estarà únicament condicionada al fet que la informació sol·licitada sigui necessària o precisa per al desenvolupament de les funcions del regidor que la sol·liciti, havent matisat la jurisprudència del Tribunal Suprem (STS de 27/11/2000) que “preciso” és tot allò que té a veure amb la funció de fiscalització i control de l'activitat municipal i, per tant, la sol·licitud d'una informació ha d'entendre's implícita en l'exercici de les funcions que són pròpies d'un regidor.
La Jurisprudència ha vingut interpretant de forma àmplia i favorable als membres de les entitats locals el que ha d'entendre's per assumptes relacionats amb la seva funció, corresponent a la Corporació provar que la finalitat perseguida és diferent de la que vincula el dret d'informació dels regidors a la seva funció fiscalitzadora.
És a dir, el dret a la informació dels membres d'entitats locals és molt ampli, ja que pot tenir per objecte pràcticament tota la informació que es troba en poder de l'Administració municipal, quedant només exclosa la que vulneri el dret a l'honor, la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge i l'afectada per la declaració de secret oficial. I, al marge d'aquesta exclusió, l'únic requisit que han de complir els regidors per a tenir dret a accedir a qualsevol informació que estigui en poder de l'administració municipal és que la necessitin per a l'exercici de les seves funcions.
D´altra banda, resulta interessant la Sentència del Tribunal Suprem de data de 5/11/99 quan diu que l'accés a la informació s'efectua en relació a la documentació obrant, sense requerir aquesta informació un tractament intel·lectual, perquè en aquest cas ens trobaríem davant la petició d'un informe específic, l'elaboració i l'obtenció del qual no es reconeix com a dret d'accés a la informació dels regidors.
En conclusió, el dret d'accés dels Regidors a tal informació s´atorgarà segons la informació obrant a l'Ajuntament, mitjançant l'accés directe (article 15 ROF) o pregat (article 14 ROF), atenent a la matèria sobre la qual es desitja l'accés. I l´article 16 del ROF regula el dret a l´obtenció de còpies.
Finalment, assenyalar que el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Comunitat València, en la seva Resolució Nº 179/2021 (ADJUNTA per si pot resultar del vostre interés), en el fonament jurídic quart, considera que la informació relativa a moviments i saldos bancaris de l'Ajuntament constitueix informació pública d'acord amb el que s'estableix en l'article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que diu: “Se entiende por información pública los contenidos o documentos, cualquiera que sea su formato o soporte, que obren en poder de alguno de los sujetos incluidos en el ámbito de aplicación de este título y que hayan sido elaborados o adquiridos en el ejercicio de sus funciones.”
En virtut de l´exposat i entrant ja en les qüestions plantejades;
1. Pel que fa als extractes bancaris dels comptes, entenem que el Regidor de l'oposició, té dret a la informació, havent-se de per tant, exhibir-se-li els documents sol·licitats. No obstant això, res impedeix que l´Ajuntament imposi condicions sobre com posar la documentació a la disposició del membre corporatiu (lloc, dates, horaris), la qual cosa haurà de ser concretat, possibilitant aquest però sense entorpir el normal funcionament dels serveis administratius municipals, fixant la Batlia l´hora, dia i lloc per a la consulta dels expedients. I sense oblidar que podrà denegar-se la informació quan la petició sigui genèrica o abusiva, de manera que com s'ha indicat, han de concretar-se els documents que se sol·liciten. En l'exercici del dret d'accés a la documentació i informació caldrà aplicar els criteris de racionalitat i proporcionalitat, que impedeixin obstaculitzar l'activitat de l'Ajuntament. I en la valoració d'aquests criteris caldrà tenir en compte factors com el volum de treball i mitjans materials i personals, etc.
En aquest cas, tenint en compte la quantitat d'extractes bancaris que se sol·liciten per part d'aquest regidor, entenem que podria considerar-se una petició abusiva que alteraria el funcionament de l'Ajuntament, donant accés als mateixos en les dependències municipals però denegant totes les còpies sol·licitades, havent de ser individualitzada la seva petició. Es a dir, amb el fet en que es consulti aquesta informació en les dependències Municipals o s'obtingui còpia d'algun extracte concret, entenem que seria suficient per a donar compliment al dret d'informació; ja que per a l'obtenció de còpia dels mateixos el Regidor hauria d'haver concretat molt més la petició.
2. Pel que fa a la sol·licitud de l'acta d'arqueig, el Regidor no estaria sol·licitant accés a documents existents a l'Ajuntament, sinó que estaria sol·licitant que se'l elaborés una acta d'arqueig a una determinada data. I com ja hem comentat abans, el dret a la informació dels Regidors no inclou el dret al fet que s'elaborin informes ni actes d'arqueig a la data que ells determinin, sinó que suposa el poder accedir a documents que ja obrin en les dependències municipals.
Per això, entenem que el Regidor sol·licitant no té dret a que se' li elabori una acta d'arqueig “ad hoc” per al dia que ell sol·liciti, ja que això no forma part del dret a la informació, sinó que tindrà dret a consultar les actes d'arqueig existents i que es realitzin en els corresponents expedients, com pot ser el del Compte General, o l'arqueig extraordinari que es realitza amb la constitució de la Corporació. I a més en cap norma s'estableix l'obligació d'haver de lliurar còpia de l'acta d'arqueig als Regidors si no la sol·liciten, sinó que l'obligació que existeix és la de tenir elaborada aquesta acta d'arqueig i a la disposició dels membres electes. Però si no la sol·liciten, l'Ajuntament no té cap obligació legal de donar-los còpia. Per tant, se li podrà denegar la petició, indicant-li que únicament se li podrà donar accés a les actes ja existents en els expedients municipals.
Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.
- Inicie sesión para enviar comentarios