Al meu parer, es tracta d'una actuació que no té cobertura jurídica. L'article 163 del TRLRHL disposa que l'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural i a ell s'imputaran: <<a) Los derechos liquidados en el ejercicio, cualquiera que sea el período de que deriven; y b) Las obligaciones reconocidas durante el ejercicio.>>. I els apartats 1r i 2n de l'article 191 TRLRHL assenyalen que: <<1. El presupuesto de cada ejercicio se liquidará en cuanto a la recaudación de derechos y al pago de obligaciones el 31 de diciembre del año natural correspondiente, quedando a cargo de la Tesorería local los ingresos y pagos pendientes, según sus respectivas contracciones. 2. Las obligaciones reconocidas y liquidadas no satisfechas el último día del ejercicio, los derechos pendientes de cobro y los fondos líquidos a 31 de diciembre configurarán el remanente de tesorería de la entidad local. La cuantificación del remanente de tesorería deberá realizarse teniendo en cuenta los posibles ingresos afectados y minorando de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca los derechos pendientes de cobro que se consideren de difícil o imposible recaudación.>>.

Amb la lectura ds´aquets preceptes semble que la conclusió és clara: amb posterioritat al dia 31 de desembre no és possible adoptar acords d'autorització de la despesa, compromís de despesa o reconeixement d'obligacions de factures amb efecte del mes de desembre. Per tant, al meu judici judici, adoptar acords en virtut dels quals es permet que factures registrades i conformades en 2020 es puguin aprovar fins a una determinada data de 2021 amb càrrec al pressupost 2020, en definitiva per a imputar-les i comptabilitzar-les en l'exercici anterior, no s'ajusta a la legalitat vigent.

Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.