Bonificació del IBI als immobles on s'hagin instal·lat sistemes generals per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar

““Poden gaudir de bonificació del 50% de la quota resultant, els immobles on s'hagin instal·lat sistemes generals per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar. Aquesta bonificació està condicionada al caràcter no obligatori de les instal·lacions per a la producció de calor i que aquestes incloguin col·lectors que disposin de la corresponent homologació. La sol·licitud la presentarà el titular de l'immoble afectat, acompanyada del certificat d'homologació emès per l'Administració o tècnic competent. Juntament amb la sol·licitud, s'ha de presentar una declaració responsable on el titular s'obliga a comunicar a l'ajuntament d'Ariany qualsevol circumstància que afecti al normal funcionament de la instal·lació. En qualsevol moment, els tècnics municipals podran inspeccionar la instal·lació als efectes de determinar que es compleixen les condicions imposades.”

Se'ns planteja el dubte respecte a l'aplicació de la bonificació quant a la següent situació:

Es tracta d'un habitatge amb plaques solars llogades a una empresa, la producció fotovoltaica que es realitza s'embeni directament, no aprofitant aquesta producció d'energia renovable la casa (ni per autoconsum ni per a compensar la xarxa elèctrica existent). És aplicable la bonificació?

- D'una banda, considerem que al no aprofitar el bé immoble (sobre el qual recau l'impost) tal sistema fotovoltaic de manera directa, no seria d'aplicació la bonificació. Sent necessari, en tot cas, que el bé immoble aprofiti aquest sistema fotovoltaic, per exemple fent autoconsum.

- D'altra banda, també es considera que malgrat vendre's la producció fotovoltaica, ja que la instal·lació se situa sobre o en la mateixa ubicació que el bé immoble, també es podria considerar d'aplicació la bonificació, atesa l'essència de l'article i bonificació, la promoció de l'ús d'energies renovables.

En aquest cas, a pesar que les plaques fotovoltaiques no estiguin "connectades" directament a la casa o edificació subjecta a IBI, entès estrictament com a aprofitament, i la seva funció sigui merament comercial (venda de la producció d'energia renovable) i estiguin situades en la mateixa ubicació, seria aplicable la bonificació?

La consulta és, si per a l'aplicació de la bonificació, tal ús d'energies renovables ha de ser emprat o aprofitat pel bé immoble de manera directa o no. El principal problema en la configuracions d'aquesta bonificació com, en general, amb les bonificacions protestativess dels Ajuntaments és la falta de concreció en la redacció de l'ordenança fiscal, la qual cosa origina problemes interpretatius com el que es planteja (a pesar que, d'acord amb el TRLRHL, l'ordenança fiscal hauria de regular els aspectes formals i substantius, cosa que no es fa amb el detall que, en cada cas, seria necessari).

En aquest cas, al meu entendre, l'esperit i raó de ser de la bonificació és que sigui el propi immoble en el qual s'instal·len aquests sistemes d'aprofitament tèrmic o solar el que es beneficiï de la instal·lació i, per tant, de la bonificació (“autoconsum”) i això per dues raons argumentals:

1.- Per criteris d'interpretació general de les normes tributessis: art. 12.1 de la LGT que es remet a l'art. 3.1 del Codi Civil del qual es dedueix que les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atès l'esperit i finalitat d'aquelles. D'acord amb això, al meu entendre, està fora de la finalitat i aplicació de la bonificació el cas en què hi hagi una desconnexió o desvinculació entre la mateixa i l'immoble en qüestió, com sembla que és el cas plantejat en què la instal·lació de les plaques solars no beneficien a l'immoble sinó a tercers.

2.- Estem davant un benefici fiscal i, en aquest sentit, ha de ser objecte d'una interpretació restrictiva (ref. art. 14 LGT) i tenir el seu origen en una situació de privilegi contrària al principi d'igualtat i determinant d'una fallida del principi de justícia contributiva, cal considerar-lo com un dret afeblit per la seva pròpia naturalesa intrínseca, només susceptible d'exercitar-se si es compleixen amb rigor les exigències formals i de fons que la concessió del benefici requereix.

No obstant, pot ser un tema discutible.