En el contracte objecte de consulta, s'exposa que s'han detectat errors en els plecs, durant el termini de presentació d´ofertes. Es planteja la possibilitat de rectificació dels plecs per error material, per la qual cosa caldrà analitzar de quin tipus d'error es tracta.

Si es tracta d´un error material, de fet o aritmètic, bastaria amb redactar una diligència al plec en el qual consti la rectificació. La diligència es publicaria al costat del plec, i i, en principi, no és necessari incrementar l'esmentat termini. Només si els canvis introduïts afectessin als licitadors en la preparació de les seves ofertes per poder implicar canvis en el seu contingut, s'ampliaria el termini de presentació, o es donaria un nou termini si ja hagués finalitzat.

En cas que vagi més enllà d'un error material, ja haurem d´acudir al règim de la modificació dels plecs.

L'article 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques estableix que «2. Las Administraciones Públicas podrán, asimismo, rectificar en cualquier momento, de oficio o ainstancia de los interesados, los errores materiales, de hecho o aritméticos existentes en sus actos».

Estem davant un concepte jurídic indeterminat. El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre l'abast del que pot entendre's com a error material: «(…) es menester considerar que el error material o de hecho se caracteriza por ser ostensible, manifiesto, indiscutible y evidente por sí mismo, sin necesidad de mayores razonamientos, y por exteriorización prima facie con su sola contemplación (frente al carácter de calificación jurídica, seguida de una declaración basada en ella, que ostenta el error de derecho)…».

El Tribunal Constitucional, en la seva Sentència núm. 231/1991, de 10 de desembre de 1991, defineix a l'error material com aquell la correcció del qual no implica un judici valoratiu, ni exigeix operacions de qualificació jurídica o noves i diferents apreciacions de prova, ni suposa resoldre qüestions discutibles o opinables per evidenciar-se l'error directament en deduir-se, amb tota certesa, del propi text de la sentència, sense necessitat d'hipòtesi, deduccions o interpretacions

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals en la Resolució n.º 1137/2015, de 11 de desembre de 2015 diu:

«los simples errores materiales, de hecho o aritméticos son aquellos cuya corrección no implica un juicio valorativo, ni exige operaciones de calificación jurídica, por evidenciarse el error directamente, al deducirse con plena certeza del propio texto de la resolución, sin necesidad de hipótesis o deducciones. Taleserrores materiales aluden, por consiguiente, a meras equivocaciones elementales, que se aprecian deforma clara, patente, manifiesta y ostensible, evidenciándose por sí solos, sin que sea preciso acudir aulteriores razonamientos, ni a operaciones valorativas o aclaratorias sobre normas jurídicas, ya que afectan a un determinado suceso de manera independiente de toda opinión, criterio o calificación, al margen, pues, de cualquier interpretación jurídica y de toda apreciación hermenéutica valorativa».

En definitiva, es podrà qualificar un error com a material quan es vegi a primera vista, quan amb una mera observació quedi patent que es tracta d'aquesta classe d'errors.

En cas contrari no es pot entendre com una rectificació d'un error material, sinó que es tractarà d'una modificació i, en conseqüència, la seva introducció comportarà la retroacció d'actuacions al moment de l'aprovació dels plecs, la qual cosa implicarà atorgar un nou termini de presentació d'ofertes des del moment en què es publiqui aquesta modificació (reiniciant conseqüentment el termini de presentació d'ofertes), d´acord amb l´article 122.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (d'ara endavant LCSP):  

D´acord amn aquest precepte: «1. Los pliegos de cláusulas administrativas particulares deberán aprobarse previamente a la autorizacióndel gasto o conjuntamente con ella, y siempre antes de la licitación del contrato, o de no existir esta, antesde su adjudicación, y solo podrán ser modificados con posterioridad por error material, de hecho oaritmético. En otro caso, la modificación del pliego conllevará la retroacción de actuaciones».

D'altra banda, l'article 75 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques,aprovat per Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre (d'ara endavant RGLCAP) determina que. «cualquier aclaración o rectificación de los anuncios de contratos será a cargo del órgano de contratacióny se hará pública en igual forma que éstos, debiendo computarse, en su caso, a partir del nuevo anuncio, elplazo establecido para la presentación de proposiciones».

Però a més, aquesta regulació de l'article 122.1 de la LCSP es complica si avancem fins a l'article 136, que regula els terminis de presentació de proposicions, per a completar el tractament de la modificació dels plecs. Es tracta d'una modificació, en principi, derivada una sol·licitud d'informació addicional sol·licitada pels interessats o una actuació d'ofici del propi òrgan de contractació.

En el citat precepte el legislador identifica una sèrie d'errors que podríem denominar “errors qualificats” que si afecten a algun dels elements enumerats en el referit article la modificació del plec (per a rectificar l'error) es qualifica com a substantiva i implica l'obligació d'ampliar el termini de presentació de proposicions. Aquests elements són:

• La classificació requerida.
• L'import i termini del contracte.
• Les obligacions de l'adjudicatari.
• Al canvi o variació de l'objecte del contracte.

Realment qualsevol modificació per mínima que sigui pot entendre's que d'una forma o una altra pot variar les obligacions assumides per l'empresari o pot afectar i canviar l'objecte del contracte. El caràcter extensiu d'aquestes causes de modificació i la vaguetat en la formulació dels conceptes que la justifiquen, venen a reduir el ja de per si mateix limitat i restringit camp d'acció de l'error material

La modificació substantiva, a diferència de la modificació realitzada per a corregir l'error material o de fet, si tenen una conseqüència en el procediment ja que obliga a l'òrgan de contractació a prorrogar el termini de presentació d'ofertes, havent de ser la durada de la citada pròrroga proporcional a la importància de la informació sol·licitada per l'interessat o, encara que la llei no l'indica expressament, de la modificació realitzada. L'òrgan de contractació haurà de mesurar el grau d'importància de la informació o modificació de què es tracti.

Per tot l´exposat, entenem que davant la necessitat de modificar un plec el prudent serà en tot cas prorrogar el termini presentació d'ofertes. Aquesta és la tendència majoritària en els Tribunals Administratius de Recursos Contractuals, i com a exemple podem citar la Resolució 127/2020, de 28 de maig del 2020, del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de la Junta d'Andalusia, en un recurs contra un plec en el qual s'havia produït un error (diferència en l'import del valor estimat del contracte en els plecs respecte a l'import reflectit en l'Anunci) que tant l'òrgan de contractació com el recurrent coincideixen a qualificar d'error material i que el propi tribunal qualifica en el seu escrit com a “irrellevant”:

<<En este sentido, como manifiestan ambas partes, la rectificación del error se publicó en el perfil (…) antes de la finalización del plazo de presentación de ofertas el (…), y si bien hubiera procedido una ampliación de este plazo en aplicación del artículo 136.2 de la LCSP, no es esto lo que insta la recurrente quien, reconociendo expresamente la naturaleza material del error, solicita la retroacción de actuaciones para que se aprueben nuevos pliegos y se publique una nueva convocatoria, consecuencia esta que no cabe extraer del artículo 122.1 de la LCSP antes transcrito y en el que, curiosamente, se apoya la recurrente para fundar su pretensión.>>

Veiem perquè com, malgrat la inequívoca identificació i qualificació de l'error com a material i irrellevant, el tribunal afirma que hauria d'haver-se aplicat el 136.2 i ampliat el termini.

I la Resolució 103/2018 TARCJA, de 20 d'abril de 2018: <<(…) En definitiva, pues, si el procedimiento de adjudicación se encuentra en una fase muy incipiente como sucede en este caso, lo determinante -ya se trate de un error material o de una modificación del contenido de los pliegos- es que uno y otra puedan llevarse a cabo con plenas garantías para los potenciales licitadores afectados y sin merma alguna de los principios básicos de la contratación pública, lo que exigiría en todo caso la adecuada publicidad de aquellos cambios en los mismos medios de publicación de la convocatoria, el otorgamiento de un nuevo plazo para la presentación de ofertas y el ofrecimiento a aquellos licitadores que hubieran presentado oferta de la posibilidad de retirarla.>>.

D'això es dedueix que pràcticament tota modificació dels plecs, encara que sigui per un error material, de fet o aritmètic, fins i tot irrellevant (com es qualifica algun) d'alguna manera té el caràcter de modificació substantiva i s'ha de tramitar preferiblement per la via de l'article 136, és a dir, publicant la rectificació i prorrogant el termini de presentació d'ofertes, la durada de les quals, segons s'observa en diverses resolucions dels Tribunals de Recursos Contractuals, més que establir-se en proporció a la importància de la modificació realitzada, s'estableix en funció del temps que queda perquè venci el termini inicial de presentació d'ofertes: si la modificació es produeix en els dies finals del termini la pròrroga serà major que si ens trobem a l'inici.

Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.