Informe del Servei d´Assistència Jurídica als Municipis adscrit a la Direcció Insular s´Assistència Municipal, del Departament de Promoció Ecnòmica i Desenvolupament Local del Consell Insular de Mallorca, a petició de l´Ajuntament de XXX, relatiu a la sol·licitud de la funcionària MRM, en relació a la sol·licitud de reducció horària per guarda legal, per cura d’una menor de 3 anys sense reducció de salari.

Antecedents:

1. En data XX d´XX de 2026 va tenir entrada en el Registre General del Consell Insular de Mallorca, amb num. XX/2026 una sol·licitud d´assistència jurídica del Batle de l´Ajuntament de XX; Sol·licitud d’ informe jurídic relatiu a la sol·licitud de la funcionària MRM, en relació a la sol·licitud de reducció horària per guarda legal, per cura d’una menor de 3 anys sense reducció de salari. En concret, es sol·licita informe jurídic respecte als extrems següents:

<<Primer. Sobre com afecta a normativa autonòmica d’aplicació a les Corporacions locals, la Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa) núm. 1398/2022, de 2 de novembre, en el cas en qüestió.

Segon. Sobre les conseqüències respecte als expedients sobre guarda legal de menors de 3 anys sense reducció salarial que s’ha resolt recentment en sentit favorable i que, per tant, suposen un canvi de criteri.>>

De la lectura del contingut de la sol·licitud es poden extreure els següents antecedents:

Primer En data XX de XXX de 2026, una funcionària interina de l'Ajuntament va sol·licitar una reducció de jornada per raó de guarda legal d'una menor de tres anys, sense reducció de retribucions. Posteriorment, el XX de XXX de 2026, va concretar la seva sol·licitud en una reducció diària de 45 minuts sense disminució salarial. 

La interessada manifesta que, abans d'acceptar el seu nomenament, havia estat informada verbalment de què podia gaudir d'una reducció de 45 minuts sense reducció salarial. Així mateix, indica que en el seu anterior Ajuntament gaudia d'una reducció d'una hora en condicions retributives favorables.

Segon L'informe jurídic del Serveis de Recursos Humans de XX de XXX de 2026 va informar desfavorablement la sol·licitud en els termes plantejats, en considerar que l'article 48.h) del TREBEP reconeix la reducció de jornada per guarda legal, però vinculada a la corresponent disminució de les retribucions. L'informe invoca especialment les SSTS 852/2022, de 29 de juny, i 1398/2022, de 2 de novembre.

Tercer La interessada va formular al·legacions defensant que l'article 142 del TRRL remet a la legislació autonòmica i que el Decret 7/2020 de les Illes Balears no seria contrari a l'article 48.h) del TREBEP, sinó que establiria una millora retributiva consistent en l'increment de 10 punts percentuals.

Quart El nou informe jurídic de 2 d'octubre de 2026 manté el criteri desfavorable. Considera que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que la reducció de jornada dels funcionaris de les corporacions locals ha de comportar la disminució de les seves retribucions conforme a l'article 48.h) del TREBEP.

L'informe conclou proposant concedir a la interessada la reducció de 45 minuts, però amb reducció salarial estrictament proporcional.

2. D´acord amb l´article 32 del Reglament de Cooperació Municipal del Consell de Mallorca, el Consell presta als beneficiaris previstos en l´article 31, mitjançant el Servei d'Assistència Tècnica (SAT), entre d´altres, el servei d´assistència jurídica.

3. D´acord amb l´article 34 del Reglament de Cooperació Municipal, l’assistència jurídica comprén tota mena d’assessorament que se sol·liciti sobre qualsevol qüestió que es susciti en l’exercici de les competències atribuïdes per l’ordenament jurídic a les entitats locals de Mallorca esmentades en l’article 31 d’aquest Reglament. Aquest assessorament consistirà en una resposta verbal a les consultes i en la redacció d’informes i estudis. 

4. El Batle de l´Ajuntament de XX  es troba legitimat per fer aquesta petició de conformitat amb l'article 36.1.A.a  del Reglament de Cooperació Municipal del Consell de Mallorca.

5. D´acord amb el que disposa l´article 37 del Reglament de Cooperació, el present informe no és vinculant per a l'entitat local sol·licitant. 

6. S'emet el present informe a sol·licitud de l'Ajuntament de XXX, en exercici de les funcions d'assistència i assessorament jurídic als municipis, en relació amb els dubtes suscitats sobre l'aplicació del règim de reducció de jornada per guarda legal de menors de tres anys, particularment pel que fa a les conseqüències retributives derivades del seu gaudi.

La consulta deriva de les sol·licituds formulades per una funcionària interina municipal que pretén gaudir d'una reducció de jornada de quaranta-cinc minuts diaris, invocant la regulació continguda en l'Acord aplicable al personal funcionari de l'Ajuntament i en el Decret 7/2020, de 31 de gener, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Els informes emesos pel Servei de Recursos Humans municipal consideren que la bonificació retributiva pretesa resulta incompatible amb l'article 48.h) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'empleat públic, aprovat per reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, atesa la doctrina establerta pel Tribunal Suprem. 

La qüestió presenta especial transcendència perquè, segons es manifesta en la documentació remesa, l'Ajuntament ha vingut reconeixent anteriorment reduccions de jornada per guarda legal sense disminució de retribucions, fins que els menors complien tres anys.

Legislació aplicable:

• Constitució Espanyola de 1978 (CE).

• Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).

• Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local (TRRL).

• Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP).

• Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP).

Consideracions jurídiques:

Primera-Sobre si l'article 142 del TRRL permet aplicar la normativa autonòmica quan aquesta estableix condicions retributives més favorables que l'article 48.h) del TREBEP.

L'article 149.1.18 de la CE  atribueix a l'Estat la competència exclusiva per a establir les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris.
Aquesta competència permet al legislador estatal establir una regulació comuna que ha de ser respectada per les comunitats autònomes i les entitats locals.

Per tant, l'existència de competències autonòmiques en matèria de funció pública no exclou l'aplicació de les normes bàsiques estatals.

Així mateix, l'autonomia municipal reconeguda constitucionalment i la potestat de negociació col·lectiva del personal funcionari han d'exercir-se dins dels límits de l'ordenament jurídic.

L'article 142 del TRRL estableix que els funcionaris de l'Administració local tenen dret a les recompenses, permisos, llicències i vacances retribuïdes previstes en la legislació sobre funció pública de la Comunitat Autònoma respectiva i, supletòriament, en la legislació estatal. 

Aquest precepte no pot interpretar-se aïlladament. La remissió a la legislació autonòmica ha de realitzar-se dins del marc establert per la legislació bàsica estatal. L'article 142 TRRL no constitueix una habilitació perquè la Comunitat Autònoma estableixi un règim que contradigui una norma bàsica estatal.  Aquesta és precisament la qüestió resolta pel Tribunal Suprem.

L'article 48.h) del TREBEP reconeix als funcionaris que tinguin la cura directa d'un menor de dotze anys el dret a reduir la seva jornada per guarda legal, però estableix expressament que aquesta reducció ha de produir-se “con la disminución de sus retribuciones que corresponda”. De la seva regulació es desprenen dos elements:

a) El reconeixement d'un dret de conciliació que permet reduir el temps de treball per a atendre determinades responsabilitats familiars.

b) La vinculació d'aquesta reducció a una disminució de les retribucions.

Per tant, ha distingir-se entre el dret de la funcionària a conciliar la seva vida familiar i laboral i el dret a mantenir íntegrament les seves retribucions.

Aquesta previsió té caràcter bàsic, per la qual cosa constitueix el marc mínim comú aplicable al personal funcionari de les diferents Administracions Públiques. El caràcter bàsic del precepte constitueix el punt de partida de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Com ja hem assenyalat, la competència autonòmica per a desenvolupar el règim jurídic dels seus empleats públics i l'autonomia local per a negociar condicions de treball han d'exercir-se respectant les bases estatals. En conseqüència, la normativa autonòmica i les normes convencionals aplicables al personal funcionari local poden desenvolupar o concretar el règim de la reducció de jornada, però no poden establir una conseqüència retributiva incompatible amb la regla bàsica estatal.

L'article 12 del Decret 7/2020, de 31 de gener, regula la reducció de jornada per guarda legal o atenció directa en l'àmbit del personal funcionari al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El seu apartat segon estableix un sistema de bonificacions retributives vinculat a determinades circumstàncies familiars. En particular, per al supòsit de menors d'entre un i tres anys, contempla la reducció proporcional de les retribucions incrementada en deu punts percentuals, amb el límit del cent per cent.

D´altra banda, els acords reguladors de les condicions de treball del personal funcionari constitueixen instruments de negociació col·lectiva reconeguts pel TREBEP. L'article 37 contempla la negociació de determinades condicions de treball, mentre que l'article 38 regula els pactes i acords resultants.  Quan han estat negociats i aprovats conforme al procediment legalment establert, vinculen a l'Administració en els termes previstos en l'ordenament jurídic. Ara bé, la seva eficàcia es troba subordinada al respecte de les disposicions legals i reglamentàries de rang superior que resultin aplicables. Per tant, l'existència d'una previsió convencional favorable no basta per a justificar la seva aplicació quan contradigui una disposició bàsica estatal. La seva força vinculant no els situa per sobre de les disposicions legals imperatives.

En conseqüència, l'article 142 del TRRL no constitueix, per si mateix, fonament suficient per a reconèixer una millora retributiva incompatible amb l'article 48.h) del TREBEP.

Segona. Sobre la doctrina del Tribunal Suprem: STS 852/2022, de 29 de juny i STS 1398/2022, de 2 de novembre.

La STS 852/2022 constitueix un dels pronunciaments fonamentals sobre la matèria.
La controvèrsia tenia el seu origen en la regulació valenciana que permetia determinades reduccions de jornada per guarda legal sense disminució de retribucions. El Tribunal Suprem va examinar la compatibilitat d'aquesta previsió amb l'article 48.h) del TREBEP i va declarar la nul·litat de la disposició reglamentària autonòmica objecte del recurs. El fonament essencial radica en el fet que la norma reglamentària no podia establir un règim contrari a una disposició estatal de caràcter bàsic.

Posteriorment, la STS 1398/2022, dictada en el recurs de cassació 7223/2020, va resoldre una controvèrsia relativa al reconeixement d'una reducció diària d'una hora per a atendre un fill menor sense pèrdua de retribucions a un funcionari d'una entitat local de la Comunitat Valenciana. La pretensió es fonamentava en una disposició reglamentària. El Tribunal Suprem va confirmar l'aplicació de l'article 48.h) del TREBEP i l'exigència d'una disminució retributiva associada a la reducció de jornada i va declarar contrari a l'article 48.h) del TREBEP el precepte autonòmic que permetia la reducció de jornada sense disminució salarial, reiterant la doctrina establerta anteriorment, concloent que el règim de reducció de jornada dels funcionaris locals ha de respectar les conseqüències retributives establertes en l'article 48.h) del TREBEP i, en conseqüència,  que la concessió de la reducció de jornada als funcionaris de les corporacions locals ha de comportar la disminució de les seves retribucions conforme a l´esmentat precepte. Aquesta resolució presenta particular rellevància perquè projecta la doctrina sobre un funcionari de l'Administració local i no únicament sobre personal de l'Administració autonòmica. La importància d'aquesta sentència per al present expedient és directa: el fet que la reducció se sol·liciti per un funcionari d'una corporació local no permet aplicar una norma autonòmica que elimini o redueixi de manera incompatible la conseqüència retributiva prevista per l'article 48.h) del TREBEP.

Igualment, la jurisprudència posterior manté el mateix criteri.

Podem sintetitzar la doctrina que resulta d'aquesta línia jurisprudencial del següent mode:

• La reducció de jornada per guarda legal prevista en l'article 48.h) del TREBEP exigeix la corresponent disminució de retribucions.

• La normativa autonòmica no pot reconèixer vàlidament, amb caràcter general, una reducció de jornada sense disminució salarial quan això contradigui la legislació bàsica.

• La remissió a la legislació autonòmica continguda en l'article 142 del TRRL ha d'interpretar-se respectant les competències bàsiques estatals.

És cert que en el nostre cas la qüestió presenta una particularitat: mentre que la disposició valenciana examinada pel Tribunal Suprem reconeixia una reducció de jornada sense pèrdua de retribucions, l'article 12.2.c) del Decret balear configura una bonificació de deu punts percentuals. En concret, recull, per a menors d'un a tres anys i reduccions inferiors a una hora diària, la reducció proporcional de retribucions incrementada en deu punts percentuals, amb el límit del 100%.

Precissament aquest extrem constitueix una de les qüestions centrals de la consulta, atès que no resulta exactament idèntic reconèixer una reducció de jornada sense cap disminució de retribucions que establir una disminució salarial parcialment compensada mitjançant una bonificació.

Des d'una perspectiva conceptual, cal distingir:

1. una reducció de jornada del 15% amb manteniment del 100% de les retribucions.

2. una reducció de jornada del 15% amb una minoració salarial del 5%, per aplicació d'una bonificació de deu punts percentuals.

En el primer cas no existeix disminució retributiva. En el segon existeix disminució, encara que inferior a la que resultaria d'aplicar una estricta proporcionalitat entre jornada i salari.

La diferència permet comprendre l'argument de la funcionària, que sosté que la normativa balear no elimina la disminució salarial, sinó que estableix una millora retributiva.
Així, la tesi defensada per la funcionària consisteix a considerar que l'increment de deu punts percentuals no elimina necessàriament la reducció retributiva, sinó que modula la seva quantia.

No obstant això, aquesta distinció no resol per si sola la qüestió de legalitat. Aquesta argumentació té rellevància perquè no és exactament igual una disposició que garanteix íntegrament el salari amb independència del temps reduït que una altra que estableix un mecanisme gradual de bonificació. No obstant això, la doctrina jurisprudencial ofereix un obstacle important a aquesta interpretació: si la disminució que correspon conforme a l'article 48.h) és l'estrictament proporcional al temps no treballat, una bonificació que alteri aquest resultat pot considerar-se incompatible amb la norma bàsica.

Si l'expressió legal relativa a la disminució de les retribucions que correspongui s'interpreta, conforme a la jurisprudència, com una exigència de proporcionalitat, la bonificació autonòmica també pot entrar en contradicció amb l'article 48.h) del TREBEP.

La reducció proporcional ha de calcular-se sobre la jornada ordinària aplicable a la funcionària, atès el règim retributiu que legalment correspongui. Encara que no es disposa en de totes les dades necessàries per a efectuar un càlcul definitiu, a efectes exclusivament il·lustratius, si la jornada ordinària fos de set hores i mitja diàries, una reducció de quaranta-cinc minuts equivaldria al 10% d'aquesta jornada. En tal hipòtesi, la disminució estrictament proporcional de les retribucions afectades seria del 10%. L'eventual aplicació d'una bonificació de deu punts percentuals neutralitzaria aquesta reducció, amb el resultat de mantenir íntegrament les retribucions. Aquest exemple mostra que, en determinats supòsits, una bonificació formalment configurada com a compensació parcial pot produir materialment el mateix resultat que una reducció de jornada sense disminució salarial.
Aquesta circumstància reforça la rellevància de la doctrina del Tribunal Suprem per a resoldre el supòsit concret.

Per això, l'extrapolació de la doctrina jurisprudencial exigeix raonar per què el caràcter bàsic de l'article 48.h) impedeix no solament eliminar la disminució salarial, sinó també minorar la seva quantia mitjançant una bonificació. La doctrina del Tribunal Suprem ofereix un fonament important per a sostenir aquesta incompatibilitat, particularment quan la bonificació neutralitza totalment o parcialment la reducció proporcional.

En virtut de l´exposat fins, a judici de qui subscriu, la posició jurídicament més sòlida, atesa la jurisprudència examinada, és que l'Administració no pot reconèixer automàticament una bonificació que neutralitzi o redueixi la minoració proporcional exigida pel TREBEP.

L'article 12 del Decret 7/2020 de les Illes Balears estableix un règim més favorable per a determinats casos de reducció de jornada, incloent-hi una compensació o increment retributiu de 10 punts percentuals. Però la qüestió no és determinar si la norma autonòmica constitueix formalment una “millora”, sinó si aquesta millora és compatible amb la norma bàsica estatal, havent de ser la resposta, atesa la doctrina del Tribunal Suprem, negativa quan la millora impliqui que el funcionari percebi una retribució superior a la que resulta d'aplicar proporcionalment la reducció de jornada.

Per tant, la funcionària sol·licitant té dret a sol·licitar la reducció de jornada per guarda legal de la seva filla menor de dotze anys, extrem que no resulta controvertit. El que no podria reconèixer-se, conforme al règim jurídic exposat, és que els 45 minuts diaris de reducció es gaudeixin mantenint íntegrament les retribucions o aplicant una bonificació que determini una retribució superior a l'estrictament corresponent al temps efectivament treballat.

Tercera. Sobre les conseqüències del canvi de criteri sobre els expedients ja resolts favorablement.

Amb caràcter previ a l'examen de les conseqüències jurídiques derivades del canvi de criteri municipal, considerem necessari efectuar una breu referència a la regulació continguda en l'article 18.c) de l'Acord aplicable al personal funcionari de l'Ajuntament.

Segons el text reproduït en la sol·licitud, l'article 18.c) estableix:

«(...)

En aquest supòsit, si la reducció no és superior en una hora de la jornada, s'han de percebre les retribucions íntegres fins que el menor a càrrec compleixi un any, i, si és superior, la reducció proporcional que correspongui, incrementades en 10 punts percentuals, fins que el menor compleixi tres anys».

De la literalitat del precepte, segons la seva transcripció en la documentació remesa, es desprèn que el manteniment de les retribucions íntegres per a reduccions de jornada no superiors a una hora es contempla expressament fins que el menor compleix un any, mentre que la previsió relativa a l'increment de deu punts percentuals de les retribucions es vincula a reduccions superiors a una hora i s'estén fins que el menor compleix tres anys.

És cert que la redacció pot presentar dificultats interpretatives, sobre si l'expressió relativa a la bonificació de deu punts percentuals es refereix únicament a les reduccions superiors a una hora o si pretén reproduir el règim autonòmic de bonificacions per a menors de fins a tres anys.

A judici d aquest Servei, la previsió convencional no sembla reconèixer expressament el dret a gaudir de reduccions de jornada iguals o inferiors a una hora sense disminució salarial quan el menor té entre un i tres anys.  L'informe municipal de 2 d'octubre de 2026 sosté que la bonificació no resulta aplicable a reduccions inferiors a una hora quan el menor té entre un i tres anys, interpretació que pot trobar suport en una lectura estrictament gramatical del precepte.

No obstant això, l'article 12.2.c) del Decret balear contempla expressament la bonificació per a menors d'entre un i tres anys sense introduir, en aquest apartat, la limitació temporal de reducció que resulta de la lectura municipal de l'Acord. Segons es manifesta en la consulta, l'Ajuntament hauria vingut reconeixent reduccions de jornada sense disminució retributiva fins que els menors complien tres anys. 

Un informe jurídic pot fonamentar la interpretació d'una norma o advertir sobre la seva possible incompatibilitat amb una disposició superior. No obstant això, no constitueix per si mateix un instrument de modificació o derogació de l'Acord municipal. 

Si l'Ajuntament considera necessari adaptar la seva regulació, haurà d'acudir als procediments de negociació, aprovació i publicitat que corresponguin. 

Pel que fa a les conseqüències del canvi de criteri, en primer lloc, ha de partir-se d'una distinció essencial entre el criteri jurídic utilitzat per l'Administració per a resoldre els procediments i els actes administratius individuals dictats en aplicació d'aquest criteri.

La circumstància que l'Ajuntament hagi vingut concedint reduccions de jornada sense pèrdua salarial no obliga necessàriament a continuar aplicant aquest criteri en les noves sol·licituds quan resulti contrari a l'ordenament jurídic. O dit d´una altra manera, el fet que l'Ajuntament hagi vingut concedint anteriorment reduccions de jornada sense disminució salarial no determina que hagi de continuar aplicant en el futur el mateix criteri si aquest resulta contrari a la legislació bàsica i a la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Com ja sabem, l'Administració està sotmesa al principi de legalitat. Per tant, l'Ajuntament pot i ha de modificar la seva interpretació de la normativa aplicable quan adverteixi que la seguida anteriorment no s'ajusta a l'ordenament jurídic. 

L'Administració pot corregir un criteri anterior quan existeixi una justificació objectiva i jurídicament fundada. Ara bé, aquest canvi ha de produir-se de manera coherent, motivada i no arbitrària.

Recordar que l'article 35.1.c) de la LPACAP exigeix motivar els actes administratius que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d'òrgans consultius. Aquesta previsió adquireix especial importància en el present cas, en el qual la pròpia Administració reconeix l'existència d'una pràctica anterior reiterada.
La motivació hauria d'identificar el criteri prèviament aplicat, explicar les raons jurídiques que justifiquen la seva modificació i precisar els seus efectes temporals. En el present cas, l'existència d'una pràctica municipal continuada, un Acord de funcionaris vigent i una regulació autonòmica que contempla bonificacions obliga a extremar la motivació del canvi.

L'existència de jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem pot constituir una raó objectiva i suficient per a reconsiderar un criteri administratiu anterior. No obstant això, aquesta facultat no permet desconèixer l'eficàcia de les resolucions favorables ja dictades, de manera que la modificació del criteri interpretatiu no produeix automàticament la pèrdua d'eficàcia de les resolucions administratives favorables ja dictades.

Com a qüestió prèvia, ha d'assenyalar-se que la modificació del criteri jurídic seguit per l'Ajuntament no determina per si mateixa la invalidesa ni la pèrdua automàtica d'eficàcia de les resolucions administratives dictades amb anterioritat.

Tant si les resolucions anteriors van aplicar correctament l´Acord municipal (però aquest resultava incompatible amb la legislació bàsica) com si van aplicar incorrectament l´acord, l´Ajuntament haurà de respectar el règim legal de la revisió dels actes favorables.

En efecte, les resolucions mitjançant les quals s'hagi reconegut a determinats funcionaris el dret a gaudir d'una reducció de jornada per guarda legal sense disminució de retribucions constitueixen actes administratius favorables o declaratius de drets. De conformitat amb els articles 39 i següents de la LPACAP, els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, tret que en ells es disposi una altra cosa. La seva eventual contradicció amb l'article 48.h) del TREBEP no permet desconèixer-los sense més. La Llei LPACAP estableix procediments específics per a revisar actes favorables, distingint entre els actes nuls de ple dret i els merament anul·lables. Per tant, mentre no siguin vàlidament anul·lats, revisats o extingits per les causes legalment procedents, conserven la seva eficàcia. La circumstància que l'Ajuntament consideri actualment que el criteri seguit en anteriors resolucions no s'ajusta a la legislació bàsica estatal, interpretada conforme a la jurisprudència del Tribunal Suprem, no li habilita per a deixar sense efecte unilateralment els drets reconeguts mitjançant actes administratius que continuïn sent eficaços.

Per tant, si l´Ajuntament considera que les resolucions anteriors són contràries a l´ordenament jurídic, haurà de determinar, en primer lloc, si incorren en un supòsit de nul·litat de ple dret o d´anul·labilitat. 

A la vista de l´exposat fins ara, han de diferenciar-se dues situacions:

• L'adopció d'un nou criteri per a resoldre sol·licituds pendents o futures.

• La modificació o eliminació de drets prèviament reconeguts mitjançant actes administratius individuals.

Mentre que la primera actuació pot resultar jurídicament procedent, sempre que estigui prou motivada, la revisió de situacions jurídiques individualitzades reconegudes mitjançant resolucions administratives anteriors exigeix respectar els procediments de revisió prevists legalment. 

L'existència d'una sentència del Tribunal Suprem que estableix una interpretació contrària al criteri administratiu seguit no produeix automàticament la nul·litat de tots els actes ferms dictats amb anterioritat. Tampoc autoritza, per si sola, a deixar de complir resolucions individuals favorables.

Per a revisar els actes administratius favorables, l´Administració haurà d'examinar individualment el seu contingut, determinar si l'acte incorre en alguna causa d'invalidesa i, si és el cas, utilitzar el procediment de revisió corresponent. Aquesta exigència deriva dels principis de seguretat jurídica, confiança legítima i estabilitat de les situacions jurídiques individualitzades. 

La mera existència de la STS 1398/2022 no permet prescindir d'aquestes garanties procedimentals. S´ha de garantir la igualtat de tracte entre els empleats públics i, al mateix temps, dotar de seguretat jurídica a l'Ajuntament. Per això, el canvi de criteri per a les noves sol·licituds i la revisió dels drets anteriorment reconeguts són actuacions jurídicament diferents, sotmeses a requisits distints.

Hem de recordar que l´article 9.3 de la CE garnatitza el principi de seguretat jurídica, mentre que l´article 3.1,e) de la LRJSP imposa a les Administracions Públiques el respecte als principis de bona fe i confiança legítima.

Per a determinar els efectes de la modificació del criteri sobre les reduccions ja concedides, és imprescindible examinar el contingut de cada resolució, atès que no totes les situacions jurídiques són necessàriament idèntiques:

• Pel que fa a les sol·licituds pendents de resolució: procediria resoldre conforme a la normativa i jurisprudència aplicables, amb motivació suficient.

• Pel que fa a les Resolucions favorables no fermes: procediria examinar les vies ordinàries d'impugnació o revisió procedents.

• Pel que fa a les Resolucions favorables fermes: s´haurà de respectar la seva eficàcia mentre no sigui vàlidament revisada.

En relació amb les quantitats abonades als funcionaris que han gaudit de reduccions de jornada sense disminució salarial, el canvi de criteri jurídic no converteix automàticament en indeguts els pagaments efectuats a l'empara de resolucions administratives favorables. Mentre aquestes resolucions continuïn sent vàlides i eficaços, constitueixen el títol jurídic que empara el reconeixement i abonament de les corresponents retribucions.

Qüestió distinta seria que les resolucions fossin posteriorment anul·lades mitjançant el procediment legalment procedent.  En tal suposat, l'eventual recuperació de les quantitats satisfetes requeriria examinar els efectes de l'anul·lació, la normativa aplicable al reintegrament, els terminis de prescripció i les circumstàncies concurrents en cada expedient. Referent a això, hauran de tenir-se presents els límits establerts en l'article 110 de la LPACAP, segons el qual les facultats de revisió no podran exercitar-se quan, per prescripció d'accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici resulti contrari a l'equitat, a la bona fe, als drets dels particulars o a les lleis.

Ha d'advertir-se, a més, que la STS 1398/2022 és de data anterior a les sol·licituds de juliol de 2026. Per consegüent, respecte de les resolucions dictades després de novembre de 2022, no estaríem necessàriament davant una jurisprudència sobrevinguda, sinó davant un possible canvi tardà del criteri municipal d'aplicació d'una doctrina ja existent.
Això no altera per si sol les regles de revisió, però pot resultar rellevant en examinar la motivació administrativa, la bona fe dels beneficiaris i l'actuació seguida per l'Ajuntament, la qual cosa podria valorar-se  a l´hora d´apreciar una eventual responsabilitat patrimonial de l'Administració.

En definitiva, ha de distingir-se entre l'obligació de corregir cap al futur una pràctica administrativa jurídicament improcedent i la necessitat de respectar els procediments legalment establerts per a revisar els drets reconeguts mitjançant actes administratius anteriors.

Aquesta distinció permet conciliar el principi de legalitat amb els principis de seguretat jurídica, bona fe i confiança legítima, evitant que un canvi de criteri administratiu produeixi efectes retroactius automàtics sobre situacions jurídiques prèviament reconegudes.

Quarta. Sobre la informació verbal facilitada a la interessada.

Finalment, fer una breu referència a aquesta qüestió. 

Segons indica la sol·licitud de l´Ajuntament, la interessada afirma que, abans d'acceptar el nomenament, se li va comunicar verbalment que disposaria de 45 minuts de reducció sense reducció salarial.

L'article 103.1 de la CE imposa a l'Administració el sotmetiment ple a la llei i al Dret.
És evident que una informació verbal errònia no pot constituir títol suficient per a reconèixer un dret contrari a una norma imperativa.

Ara bé, l´article 3 de la LRJSP estableix que les Administracions Públiques han de respectar, entre d´altres, els principis de bona fe i confiança legítima. Per tant, des de la perspectiva d´aquests principis, considerem que aquesta circumstància ha de ser tinguda en consideració, però no pot convertir en conforme a Dret una situació que resulti contrària a una norma bàsica estatal. Una informació verbal no pot crear, per si mateixa, un dret retributiu contrari a l'ordenament jurídic. L'eventual existència de confiança legítima no permetria imposar a l'Administració el manteniment d'una situació contrària a Dret. 

Tot això sense perjudici d'una eventual responsabilitat patrimonial si s'acreditessin danys indemnitzables directament derivats d'una actuació administrativa incorrecta conforme als articles 32 i següents de la LRJSP.