S´adverteix que la norma a la qual es refereix el consultant va ser derogada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Amb la nova Llei el contracte administratiu especial passa a tenir un caràcter residual, per la qual cosa
perquè un contracte es pugui qualificar que com a tal haurà de descartar-se amb caràcter previ que es tracti d'algun altre tipus de contracte. Caldria analitzar si ens trobem davant un contracte de serveis o de concessió de serveis.

El fonamental per a catalogar un contracte com de concessió de serveis i no de serveis és que la contrapartida del mateix sigui el dret a l'explotació del servei (i, en el seu cas, també la de percebre un preu) i que es transmeti el risc operacional al concessionari, la qual cosa ocorre pràcticament en la totalitat dels contractes d'explotació de serveis en dependències municipals.

Quan l'explotació s'efectua sobre un bé de domini públic que es troba afectat a un servei públic, com sembla que és el vostre cas amb les pistes de tenis i pàdel, i per tant afecte al compliment de competències municipals (instal·lacions esportives-article 25 LRBRL), en tal cas, el contracte hauria de qualificar-se com de concessió de serveis, conforme a l'article 15 de la LCSP. En aquest contracte, el poder adjudicador encarrega a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d'un servei la prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida de la qual ve constituïda bé pel dret a explotar els serveis objecte del contracte, o bé per aquest dret acompanyat del de percebre un preu. El dret d'explotació dels serveis implicarà la transferència al concessionari del risc operacional.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, en la seva Resolució 135/2017 de 3 febrer 2017; i també, l'Acord del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid, de 17 de maig de 2017, encara que es refereixen a un contracte d'explotació de la cafeteria de l'Auditori Municipal, ja van considerar que aquest tipus d'explotacions han de qualificar-se com un contracte de concessió de serveis i no com un contracte administratiu especial.
En virtut d´això entenc que el contracte actual d'explotació de pistes de pàdel de titularitat municipal i amb la qualificació de béns de servei públic, hauria de ser considerat com de concessió de serveis, ja que sembla que  el contractista assumirà el risc
operacional. En cas que no s'assumeixi aquest risc operacional, podria ser qualificat com a contracte de serveis.  En el primer supòsit el procediment d´adjudicació será l´obert atès que aquest tipus de contractes estan exclosos del procediment obert simplificat en les seves dues vessants.

Tot això sense perjudici de qualsevol altre opinió millor fonamentada en Dret.

Finalment, s´adjunta un model genèric de plecs de la base de dades de "EsPublico" per si poden servir per adaptar-los al seu cas, així com la Resolució esmentada per si pot ser d´interés.

Respecta a les pistes de tennis la voluntat de l´equip de govern és que l'adjudicatari del contracte efectivament executi la prestació a risc i ventura amb les tarifes fitxades per la ordenança fiscal municipal, però a part hauria de pagar una quantitat mensual a l'Ajuntament, (que seria el criteri d'adjudicació). La pregunta és si seguiria essent un contracte de concessió de serveis, ja que l'art. 15 no contempla que el contractista pagui a l'administració.

Resposta: Entenc que es tractaria d´un cànon periòdic que haurà de satisfer el concessionari a l'Ajuntament per la concessió del servei, no hi ha problema i no desvirtua la concessió. L´article 289.3 LCSP, quan regula les prestacions econòmiques de les concessions estableix: <<Si así lo hubiera establecido el pliego de cláusulas administrativas particulares, el concesionario abonará a la Administración concedente un canon o participación, que se determinará y abonará en la forma y condiciones previstas en el citado pliego y en la restante documentación contractual.>>

Lo important es que hi hagi transmissió del risc operacional. Fonamentalment l'element indicador de si s'assumeix o no aquest risc operacional pel contractista està marcat en el sistema de retribució del contracte. Si per la gestió del servei el contractista rep de l'Ajuntament una quantitat fixa mensual, o amb la periodicitat que s'estableixi en el plec de clàusules, independentment del número del nombre d'usuaris que facin ús de la instal·lació, és clar que el contractista no assumeix cap risc operacional, que no es troba subjecte a la variació de la demanda, i estariem davant un contracte de serveis. Per contra, si la retribució al contractista està en funció del nombre d'usuaris, retribuint-se a aquell amb el preu de les tarifes, estaríem llavors davant aquest risc operacional característic del contracte de concessió de serveis.