S'indiquen dues qüestions en relació amb la consulta formulada: 
    • D'una banda, que abans la LBRL recollia com a competència pròpia dels municipis en el seu article 25.2.d), la conservació de camins i vies rurals. Però si anem ara al 25. 2, d) veiem com la conservació de camins i vies rurals ha deixat de constituir competència pròpia dels Ajuntaments, limitant-se aquesta a les «infraestructures viàries de la seva titularitat»
No obstant, l'art. 25.2 LRBRL, en relació amb les competències locals, ha estat objecte de pronunciament per la Sentència del Tribunal Constitucional 41/2016, de 3 de març de 2016 sobre la reforma operada per la LRSAL. I, sobre la determinació de les competències pròpies de l'art. 25.2, matisa la Sentència que «aquest article no atribueix competències; introdueix condicions a la legislació que les confereixi. L'atribució en sentit estricte continua corresponent a la legislació sectorial estatal i a les Comunitats Autònomes, cadascú en el marc de les seves competències». Però «les lleis poden atribuir competències pròpies als municipis en matèries diferents de les enumerades en l'art. 25.2 de la Llei de Bases, quedant vinculades en tot cas a les exigències ressenyades (apartats 3, 4 i 5)», havent-se de descartar la interpretació que els municipis només poden obtenir competències pròpies en les matèries enumerades en el precepte indicat. Per tant, la relació de l'art. 25.2 identifica les matèries dins les que el municipi ha de tenir «en tot cas» competències pròpies, podent-se atribuir al municipi competències en altres matèries diferents, sempre que aquesta atribució es dugui a terme complint els requisits dels tres últims apartats de l'art. 25.
I ens trobem amb que l'article 29.2h) de la LMRLIB continua recollint com a competència pròpia dels municipis de les IB la “conservació i manteniment dels béns de domini públic local, parcs, jardins i vies públiques municipals, tant urbanes com rurals”.
    • I per un altre banda, quant a la possibilitat d'imposar contribucions especials, caldrà partir de la configuració del seu fet imposable, que exigeix l'obtenció d'un benefici o augment del valor dels béns en el subjecte passiu, d'acord amb l'article 28 del TRLRHL pel que caldrà analitzar si el supòsit consultat encaixa en aquest (necessitat d'efectuar la imposició i l'ordenació de contribucions especials haurà de quedar acreditada a l´expedient).