quina és la situació actual del IIVTNU i quin el criteri a seguir per l'ajuntament, en concret, si són suficients les escriptures de compravenda per a declarar la no subjecció a l'impost
Sobre quina és la situació actual del IIVTNU i quin el criteri a seguir per l'ajuntament, en concret, si són suficients les escriptures de compravenda per a declarar la no subjecció a l'impost.
Segons el TS (STS 1163/2018, de 9 de juliol de 2018) és la nul·litat de l'article 110.4 del TRLRHL, la que permet als obligats tributaris, poder provar des de la sentència 59/2017 del TC, la inexistència d'un increment de valor del terreny davant l'ajuntament, o si escau, davant l'òrgan judicial, i, en cas contrari, és la que habilita la plena aplicació dels articles 107.1 i 107.2 a) del TRLRHL. En relació amb la prova de la inexistència d'una plusvàlua real i efectiva obtinguda en la transmissió del terreNY, el TS considera que:
- correspon "a l'obligat tributari provar la inexistència d'increment de valor del terreny onerosament transmès"
- per a acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada pel IIVTNU podrà el subjecte passiu oferir qualsevol principi de prova, que almenys indiciariament permeti apreciar-la (com és, per exemple, la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les corresponents escriptures públiques);
- aportada "per l'obligat tributari la prova que el terreny no ha augmentat de valor, haurà de ser l'Administració la que provi en contra d'aquestes pretensions per a poder aplicar els preceptes del TRLHL que la STC59/2017 ha deixat en vigor en cas de plusvàlua".
- en la mesura en què l'existència d'una plusvàlua real i efectiva resulta perfectament constatable sobre la base de l'ús dels mitjans de comprovació que estableix la Llei General Tributària en els articles 105 i següents, mitjans que permeten rebutjar que la norma autoritzi l'Administració per a decidir amb tota llibertat el valor real del terreny onerosament transmès, no existeix -en els casos en els quals es liquida el IIVTNU- vulneració de la reserva de llei tributària recollida en els articles 31.3 i 133.1 CE, ni cap rotura del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE).
En definitiva, el contribuent, aportant les escriptures d'adquisició i transmissió del terreny, trasllada la càrrega de la prova a l'Ajuntament. Per tant, aquest pot sol·licitar informes tècnics per a demostrar que, malgrat el que diguin les escriptures, sí que va existir increment de valor del terreny. En aquest cas, l'Ajuntament exigirà l'impost i al contribuent només li quedarà recórrer la liquidació que notifiqui l'Ajuntament. I per a desvirtuar la prova de l'Administració, haurà d'acreditar davant el Jutjat que la pèrdua que resulta de les escriptures és real.
Finalment es facilita una consulta de la base de dades de “EsPublico” sobre aquesta qüestió.
- Inicie sesión para enviar comentarios