El règim de les construccions, edificacions, instal·lacions i usos en situació de fora d'ordenació es regula en l'article 129.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les illes Balears, distingint tres règims diferents:

a) Les edificacions que de conformitat amb el planejament vigent quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament;

b) Les edificacions o construccions executades sense llicència o amb llicència anul·lada encara que ja no correspongui l'adopció de mesures de restabliment de la legalitat urbanística que impliquin la demolició aplicable en cada cas;

c) Les edificacions o construccions implantades legalment en les quals s'hagin executat obres, d'ampliació o de reforma, o canvi d'ús sense disposar de llicència o amb llicència que hagi estat anul·lada.

El règim de fora d'ordenació determina les obres que són permeses o autoritzades; així, en les de la situació descrita en la lletra a), no es podran autoritzar obres de consolidació, d'augment de volum ni de modernització. No obstant això, seran autoritzables, excepcional i motivadament, amb renúncia expressa al seu possible increment del valor d'expropiació, les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat i la higiene de les persones que resideixin en elles o ocupin les edificacions esmentades.

En les de la situació de la lletra b), no es podrà fer cap mena d'obra. A més, en cas que aquestes edificacions s'hagin executat amb posterioritat a l'1 de març de 1987, tampoc es podrà obtenir la contractació de serveis de subministrament d'energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar. Aquest règim serà aplicable mentre no s'obtingui la legalització de les construccions o edificacions d'acord amb la legislació i el planejament en vigor.

I en les de la lletra c), es permetrà qualsevol obra de salubritat, seguretat, higiene, reparació, consolidació i també reforma, sempre que no afectin la part de l'edificació o construcció realitzada il·legalment.

No obstant, la consulta no es refereix a obres a realitzar sobre una edificació en situació de fora d'ordenació en sòl urbà, sinó si pot autoritzar-se una llicència de gual. Aquesta constitueix una autorització per aprofitament especial del domini públic local, prevista expressament en l'article 20.3.h del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals: “Entradas de vehículos a través de las aceras y reservas de vía pública para aparcamiento exclusivo, parada devehículos, carga y descarga de mercancías de cualquier clase”.

Com hem vist, la situació de fora ordenació d'una edificació li imposa limitacions respecte d'autoritzacions a concedir sobre la mateixa, però no limita l'ús que d'ella s'estigui duent a terme. Per tant, si la situació de fora d'ordenació no imposa limitacions a l'ús actual d'un edifici, d'una banda, i la llicència de gual no es concedeix sobre l'edifici, sinó que autoritza el pas a través de les voreres per a entrada de vehicle restringint l'aparcament en la via pública, per una altra, hem de concloure que no ha de suposar un obstacle a la concessió de la llicència de gual el que l'edifici on pretén entrar el vehicle estigui en situació de fora d'ordenació.

A més, són les ordenances municipals les reguladores dels passos de vehicles i, segons informa el consultant, l´Ordenança no estableix com a requisit per a la concessió de la llicència de gual el fet que l'habitatge no estigui fora d'ordenació.

Qüestió diferent serà si per a l'entrada de vehicles en l'edifici hagi de realitzar-se alguna obra d'adequació sobre aquest, i en aquest cas sí que hauria d'estar-se a les limitacions resultants de la situació de fora d'ordenació de l'edifici.

En virtut de l´exposat, entenem que no procediria la denegació de la sol·licitud per motius urbanístics perquè el que es grava amb la llicència de gual és l'ús comú especial del domini públic.

Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.