Amb caràcter general, ni el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP) ni el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre (TRLET) permeten la possibilitat de compensar econòmicament les vacances meritades no gaudides. Això significa que no es pot renunciar al gaudi d'aquestes, amb o sense contraprestació de qualsevol tipus.

No obstant això, sí que cap la sol·licitud de l'abonament d'una compensació econòmica per les vacances reportades que no hagin pogut gaudir-se, sempre que la causa sigui aliena a la voluntat del treballador.

L'article 50 del TREBEP estableix:

«(...)

2. Cuando las situaciones de permiso de maternidad, incapacidad temporal, riesgo durante la lactancia o riesgo durante el embarazo impidan iniciar el disfrute de las vacaciones dentro del año natural al que correspondan, o una vez iniciado el periodo vacacional sobreviniera una de dichas situaciones, el periodo vacacional se podrá disfrutar aunque haya terminado el año natural a que correspondan y siempre que no hayan transcurrido más de dieciocho meses a partir del final del año en que se hayan originado

3. El período de vacaciones anuales retribuidas de los funcionarios públicos no puede ser sustituido por una cuantía económica. En los casos de renuncia voluntaria deberá garantizarse en todo caso el disfrute de las vacaciones devengadas.

No obstante lo anterior, en los casos de conclusión de la relación de servicios de los funcionarios públicos por causas ajenas a la voluntad de estos, tendrán derecho a solicitar el abono de una compensación económica por las vacaciones devengadas y no disfrutadas; y en particular, en los casos de jubilación por incapacidad permanente o por fallecimiento, hasta un máximo de dieciocho meses».

L'apartat 3 d'aquest precepte va ser introduït per la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021.  Fins a la modificació del referit article 50 del TRLEBEP, la normativa no preveia cap referència expressa a la substitució de les vacances per una quantia econòmica, ni de mode positiu ni de mode negatiu. Si bé, encara que la normativa aplicable no feia referència a la possibilitat de substitució de les vacances per una quantia econòmica, estava consolidada la doctrina de la compensació econòmica en els supòsits d'extinció de la relació amb l'Administració; doctrina que prové fonamentalment de la jurisprudència europea com les STJUE de 6 d'abril de 2006 (C-124/05), o la STUE de 20 de juliol de 2016 (C-341/15).

De la lectura de l'apartat tercer del referit article 50 del TREBEP, veiem que introdueix, d'una banda, una prohibició i, per un altre, una garantia.

D´una banda, la prohibició expressa de substitució de les vacances anuals retribuïdes per una quantia econòmica; i al mateix temps preveu una excepció a aquesta prohibició, únicament en els casos de conclusió de la relació de serveis dels funcionaris públics per causes alienes a la voluntat d'aquests, en els quals sí que es tindrà dret a sol·licitar l'abonament d'una compensació econòmica per les vacances reportades i no gaudides.

En canvi, quan la causa de la conclusió de la relació de serveis és per renúncia voluntària del funcionari, lo que el precepte introdueix és una garantia, i la garantia és al gaudi de les vacances meritades (en aquest supòsit, la garantia és al gaudi de les vacances, no a la compensació econòmica per aquestes).

En el supòsit de la consulta, es desprèn que el cessament del funcionari interí no ha estat un cessament voluntari. En el cas que el cessament hagi estat voluntari, en tractar-se el dret al gaudi de les vacances d'un dret indisponible per part del funcionari, aquest no podria canviar-lo per una compensació econòmica, pel que abans del cessament li correspondria gaudir de les seves vacances i en finalitzar les mateixes, cessar en el lloc de treball, sent, en tot cas, obligació de l'Administració garantir el gaudi de les vacances meritades quan es tracta de casos de renúncia voluntària.

Però si el cessament del funcionari interí ha estat per decisió de l'Ajuntament, en tractar-se d'una causa aliena al funcionari interí cessat, conforme a l'article 50.3 del TREBEP, sí que tindria dret a sol·licitar l'abonament d'una compensació econòmica per les vacances meritades i no gaudides. Ara bé, considerem que de la mateixa manera que el funcionari no pot renunciar a les seves vacances i sol·licitar una compensació econòmica per les meritades i no gaudides; l'Administració té l'obligació de garantir el seu gaudi, de manera que, si el cessament del funcionari interí és per causa aliena a aquest, l'Ajuntament hauria de preveure que, amb caràcter previ a aquest cessament, tingués l'oportunitat de gaudir de les seves vacances. Si finalment no fos possible, és quan el funcionari cessat tindria dret a l'abonament d'una compensació econòmica per les vacances reportades i no gaudides.

Finalment, com ens recorda la Sentència Tribunal Suprem (Sala social, Secció 1a) de 20 de maig de 2014, recaiguda en el recurs de cassació per a la unificació de doctrina 2201/2013, la jurisprudència, arran dels pronunciaments del Tribunal superior de Justícia de la Unió Europea de 10 de setembre de 2009 i 21 de juny de 2012, sosté que el treballador té dret a gaudir de les seves vacances en un altre període que no coincideixi amb la seva baixa per malaltia, quan no hagués pogut gaudir-les durant aquesta.

Sense perjudici de qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.